No, no és el resultat de cap partit de futbol. Per als no avesats a la nomenclatura institucional, quan diem Diba, volem dir Diputació de Barcelona, i, quan ens referim a Gene, parlem de Generalitat de Catalunya. El resultat, l’he posat jo mateix, en funció de la utilitat d’una o altra institució de cara als ajuntaments, especialment, els més petits, com el que tinc l’honor de presidir.
He fet un seguiment exhaustiu de Diba, des del primer dia en què els ajuntaments varen entrar en l’etapa democràtica actual, a l’abril del 79, del segle passat, i puc afirmar que res seria igual sense l’existència d’aquesta institució, pel que fa a la modernització, millora i progrés dels 311 municipis de la província. Ho he pogut fer, perquè és tot el temps que porto de regidor, els dotze primers anys, i d’alcalde, la resta, fins ara. En total trenta-nou anys. Per què ho dic?
Per què sempre comparo l’eficàcia de Diba en comparació amb el feixuc funcionament de la Gene? Doncs, per demostrar que, quan es vol, es pot convertir una màquina antiga en una peça moderna, de gran eficàcia i utilitat. Els primers anys, de la nova etapa democràtica, en mans del president Tarradellas, per poc temps, seguit de Martí Jusmet, Antoni Dalmau i sobretot de Manuel Royes (el president de més llarg recorregut), varen suposar la total transformació d’una vella institució en un model d’administració al servei dels ajuntaments, i dels ciutadans, en general.
Sempre s’havia dit que els socialistes utilitzaven Diba, com a contrapès a la Gene, i CiU frenava i posava tants pals a les rodes com podia, per evitar incrementar el seu poder. De fet, els presidents que seguiren els abans esmentats, Montilla, Corbacho i Fogué, seguiren les petjades dels seus predecessors, facilitant als ajuntaments unes ajudes tècniques, econòmiques, de col·laboració i participació que han estat fonamentals per al desenvolupament integral dels municipis. Sort d’aquest contrapès, sense el qual, els ajuntaments no haguessin assolit el grau d’excel·lència que tenen ara. De fet, només cal anar a les altres tres províncies, per constatar l’enorme desequilibri en infraestructures, equipaments i serveis de la de Barcelona respecte a les altres.
Dit això, vull aprofitar aquest espai per replicar el que sempre s’havia criticat, quant a contraposició política de Diba respecte a la Gene. Des de la Gene, es criticaven els plans i programes de Diba, als ajuntaments, per considerar que feien competència deslleial. Diba no es sotmetia a les directrius de la Gene i, per tant, CiU ho considerava una mena de traïció. Santa traïció, dèiem tots els alcaldes, de tots els colors. Què passa ara, que les dues institucions estan governades pels dos mateixos partits? Doncs, que comencem a anar malament, i més malament anirem, si les coses es compliquen entre els dos socis de govern: PDeCAT i ERC.
Per què ho dic? Doncs, perquè durant la llarga etapa socialista Diba es dedicava a finançar totes les competències pròpies dels ajuntaments, innovant constantment, i buscant sempre com resoldre les necessitats més rellevants. És cert que moltes vegades entrava en competència amb la Gene, que volia imposar els seus criteris i sotmetre-la a la seva voluntat. Per sort i per coherència dels dirigents, no ho va aconseguir, i d’aquí que tots els municipis es beneficiessin de centenars de milions d’euros.
El que passa ara és que, a falta de diner de la Gene, li toca a Diba tapar forats. Si la Gene treu els ajuts a les escoles bressol, ha de sortir Diba, a posar-hi diner. El mateix ha de fer per escoles de música, per la modernització de polígons industrials, per algunes carreteres, per camins que haurien de ser mantinguts amb fons de la Gene, etcètera. La Gene ha anat reduint tots els ajuts destinats als ajuntaments, fins a suprimir-ne alguns d’històrics, com el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya).
En resum, que ningú s’estranyi d’un resultat tan contundent com el que figura en el títol. Els qui estem al capdavant de la institució més propera al ciutadà veiem la utilitat de cada administració i ens dol no tenir a la Gene un model de funcionament similar al de Diba, oimés quan va tenir la gran oportunitat de néixer, en molt millors condicions, del que li va tocar fer als primers governs de la Diputació. Aquí tenim dos models, ben diferents, fàcilment contrastables, de com es pot governar i ser útil al país. A més, a ningú, mai, se li ha ocorregut elegir un president de Diba, amb residència a l’estranger. Puc assegurar que sempre que m’ha fet falta l’he pogut anar a visitar a l’actual Palau de la Generalitat, quan aquesta era la seva seu, o a Rambla de Catalunya, on està ubicada ara.
Acabo. Tots havíem somiat a veure la mateixa eficàcia i disponibilitat, en un lloc i altre. Puc assegurar que no és així, i d’altra manera aniria el país, si s’hagués copiat el model.
* L’autor és alcalde de Borredà