Ahir, dilluns, no hi havia edició del diari. Raó per la qual reconec que vaig un dia tard. M’ho compensa el fet que "tots els sants tenen capvuitada". En teoria, disposo de vuit dies de propina per curar-me en salut. Commemoràvem la festa de santa Eulàlia. Hi ha gent que no sap que -juntament amb santa Madrona (15 de març) i la Verge de la Mercè (24 de setembre)- formen el triumvirat de patrones que té la capital de la ciutat de Barcelona. En defensa seva, he de dir, però, que ja no tenim cap "Salvador Alsius" que els ho recordi. Com a la primeria de TV3, fa gairebé uns trenta-cinc anys.
Ja tindrem temps per parlar de les altres dues, al moment que pertoqui. Avui -més ben dit, hauria d’haver estat ahir- cal fer-ho de les que duen un nom tan bonic o l’equivalent (hipocorístic/abreujat) de Laia. Etimològicament, prové del grec i vol dir "ben parlada". Aplicant-m’ho a mi mateix, reconec que de tant en tant se m’escapa algun renec o paraulota. En tinc el mal costum d’ençà que vaig veure’m obligat a fer el servei militar. Allò que vàrem batejar com a "mili", que no servia ben bé de res. Quinze mesos perduts llastimosament. Sort en té el jovent d’ara que és optatiu!
La llegenda comenta que, amb tan sols 13 anyets (a la primeria del segle IV de la nostra era), Eulàlia va tenir el coratge d’anar a trobar el governador de la llavors Barcino, ocupada pels romans. Ella vivia el cristianisme amb passió i li va retreure la persecució i els crims que es duien a terme contra ells. En va sortir molt malparada i, donat que es negà a l’apostasia, la van empresonar. Fou torturada, cremant-li els pits i llençant-li oli bullent. Per a major escarni, la van passejar nua per la ciutat, abans de matar-la en una creu en forma d’aspa. Les seves despulles van ésser trobades a la catedral del Mar. Finalment, tanmateix, se la va enterrar a la catedral de Barcelona, on es pot visitar la seva tomba. De passada, abans d’acabar, em permeto recordar als malastrucs que avui és "dimarts i tretze". Jo, però, no crec en aquesta dita. En aquest sentit, animo tothom a interessar-se per la coneixença de les nostres tradicions i costums. Sempre en podrem treure algun profit interessant per a la vida. D’altra forma, la cadència diària va passant sense pena ni glòria.
