Hi ha dues consignes habituals dels partits del 155 contra els partits republicans que no paren de repetir sense descans. La primera, designar l’independentisme i el “procés” com el “monotema” i dir que n’estan cansats. En segon terme, expressar el seu desig inabastable de poder tornar a parlar algun dia dels “problemes reals de la gent”.
Bé, per alliberar-nos tots plegats, senyores i senyors de Ciutadans, PP, PSC…, només citar les paraules d’un bon amic: “Tenim pressa per deixar d’estar independentistes”. Per entendre’ns i evitar equívocs, aquest amic no es refereix cada cop que les diu a la voluntat de desdir-se dels seus principis polítics. Deixar de ser independentista vol dir, ni més ni menys, que no t’han de penjar una etiqueta que amagui els teus principis i projectes polítics perquè l’objectiu d’una República catalana és el mitjà per desenvolupar de forma efectiva les llibertats i drets socials de totes i tots. O, en altres paraules, és el camí per aconseguir un Estat democràtic de debò.
Ara, parlem dels problemes reals de la gent, fa més de 80 anys que ho fem, no cal que esperem a la República. Així que, si ho desitgen, podem començar a parlar-ne ara mateix.
Tenim molt a triar: podem parlar de lleis contra els desnonaments, d’una agència de protecció social a Catalunya que abordi amb proximitat els problemes de la ciutadania, de pobresa energètica, d’un codi de consum, de regular els horaris comercials per protegir el petit i mitjà comerç, de regular l’exercici de les professions de l’esport, d’un impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, de la igualtat efectiva entre dones i homes… Perdó, se m’oblidava, de tot això i de moltes més coses, ja n’hem parlat. Mentre determinats partits i mitjans només parlaven de la “bandera espanyola” el Parlament de Catalunya ha fet feina, i molta; ha aprovat lleis per millorar la vida de la ciutadania que, curiosament, han estat anul·lades sistemàticament pel Tribunal Constitucional.
Quan d’aquí a unes setmanes, el dia 8 de març, aprofitem el Dia Internacional de la Dona per fer una vaga per reivindicar mesures contra la violència masclista, la bretxa salarial o la precarietat laboral de les dones, no tingueu cap dubte que Esquerra Republicana hi donarà suport. No sortirà de la nostra boca un “no nos metamos en eso” com a M. Rajoy o esquivarem la convocatòria perquè “amaga reivindicacions anticapitalistes” com afirma Arrimadas… En primer terme, perquè a diferència de la senyora Arrimadas sabem distingir on està la dreta i on està l’esquerra i, sobretot, perquè hi ha mesures reals a problemes reals que ja hauríem d’estar aplicant com prevenir l’assetjament sexual a la feina, plans d’igualtat a les empreses, tenir responsables sindicals d’igualtat, la presència d’homes i dones a les negociacions col·lectives, incloure la perspectiva de gènere als expedients de regulació d’ocupació… Mesures ja aprovades pel Parlament de Catalunya a la Llei d’igualtat efectiva entre homes i dones de juliol de 2015. Mesures suspeses pel Tribunal Constitucional l’octubre de 2016. Clar que potser parlar d’aquesta sentència és caure en el “monotema” i no dels “problemes reals de la gent”.
Per seguir amb el “monotema”, fins i tot, podríem fer com el grup municipal de Ciudadanos a Terrassa i presentar propostes per combatre l’epidèmia de grip o per combatre la brutícia i l’incivisme a la nostra ciutat. Propostes que obliden intencionadament que la intervenció de la Generalitat per l’article 155 ha impedit acabar el desplegament del pla nacional d’urgències de Catalunya i partides per intentar pal·liar aquestes puntes de saturació recurrent al sistema sanitari o, en el segon cas, directament disfressen com un tema de neteja la voluntat de limitar la llibertat d’expressió a Terrassa. O, segons deia una pancarta penjada a la nostra ciutat, volen que el “Ayuntamiento limpie la basura separatista”.
Sincerament, si estic en política és perquè m’interessen els problemes reals de la gent. I, si em permeteu tornar a citar el meu amic , “jo no sóc nacionalista, i estic independentista”. I, com ell, tinc ganes de deixar d’estar-ho perquè queda demostrat que dins l’Estat espanyol la democràcia està de rebaixes i els problemes reals de la gent s’amaguen sota una bandera. La catalana? No, l’espanyola. I ja n’hi ha prou de caure en el seu joc de simbolismes. Estem aquí per fer efectiva la República demostrant a la gent qui treballa i es preocupa pels seus problemes reals.
Per cert, abans d’acabar que no se m’oblidi citar a qui robo les frases: el meu amic es diu Oriol Junqueras, fa cent dies que està a la presó per defensar democràticament les seves idees polítiques. Defensar la seva llibertat, la del Quim, la dels Jordis; demanar que puguin tornar els exiliats, també és treballar per les persones. Perquè en la vulneració de les seves llibertats fonamentals hi ha el risc de la pèrdua de les llibertats de tota la ciutadania.
* L’autor és portaveu del grup municipal d’ERC-MES
