Fa uns dies vaig rebre un mem en un d’aquests grups de whatsapp d’amics i coneguts on es veia el que es suposava que era un empresari amb un cotxe descapotable de color vermell. Es dirigia a un dels seus empleats que li deia que quin cotxàs s’havia comprat. La seva resposta: “Segueix treballant així, que l’any vinent me’n podré comprar un altre”.
Haig de confessar que se’m van passar pel cap multitud de respostes. Però en vista de que el to de la conversa s’anava escalfant en contra dels empresaris, vaig preferir no dir res. Per alguna cosa serveixen els anys i una d’elles es per controlar la llengua, o en aquest cas, els dits.
No obstant, acabo de llegir que segons l’informe “Jubilación y hábitos de ahorro de los españoles”, elaborat per l’Instituto Santalucía, un 80,9 per cent dels autònoms han treballat estant malats i que un 75 per cent ho han fet estant de vacances. De fet, un 67,4 per cent admet que acostuma a fer menys de 22 dies de vacances a l’any, sent aquests els dies mínims que tenen tots els treballadors per compte aliena.
Dit això, qui es queixi perquè a un empresari li van bé les coses i es pot comprar un bon cotxe, li recomano que s’acomiadi voluntàriament de l’empresa on treballa, es doni d’alta d’autònom -que ara hi ha quotes molt baratetes perquè estan bonificades els primers mesos- i que comenci a treballar de valent, que és això el que fan els milers d’autònoms que dia a dia amb la seva feina aixequen l’economia d’aquest país.
Alguns argumentarien: “Això té molt risc! Com vols que deixi una feina fixe i renunciar a un sou tots els mesos! A més a més, les pensions dels autònoms son molt més baixes que els dels treballadors autònoms. I no tinc pas ganes d’emportar-me treball a casa després de fer quaranta hores a la setmana.” Doncs bé, si algú no vol fer tot això, de què es queixa quan a algun empresari li van les coses bé?
*L’autor és Conseller Urbegrup. Doctor en finances i professor universitari.
jtorres@urbegrup.com
