El grup Teatre del Talion de Lleida, dirigit per Eduard Muntada, va presentar,a la Sala Crespi, una versió de la clàssica obra castellana "La venganza de Don Mendo", escrita per Pedro Muñoz Seca (Puerto de Santa Maria 1879-Paracuellos del Jarama 1936). Es va estrenar per primera vegada a Madrid el 1918.
Cent anys separan aquesta obra de l´actualitat però "l´astracanada" (gènere conreat pel mateix autor) segueix provocant rialles per la seva ironia i les seves peròdies i situacions exagerades.
Faig una síntesi de la història perquè qui més qui menys la coneix : ambientada al segle XII, la Magdalena (Roser Saló), vol casar-se amb Don Mendo (Jorge Culleré), però el seu pare no hi està d´acord ja que vol casar-la amb un home més ric, Don Pero(Toño Rived). Una sèrie de despropòsits i situacions extremes porten a Don Mendo a planejar una venjança on no quedarà viu ni l´apuntador.
Vull destacar la dificultat en què s´enfronten els actors a l´hora de memoritzar un llenguatge d´estructura rígida i rimes enrevessades que volen parodiar els drames teatrals del Segle d´Or. Malgrat aquestes complicacions han sabut donar un to àgil a totes les intervencions i parrafades demostrant que darrere de cada personatge hi ha un treball rigorós.Les picades d´ullet al present ens apropaven el text una mica més.
Diversos papers
Alguns actors feien diversos papers al llarg de l´obra cosa que tampoc feia fàcil la representació de cada personalitat completament diferent l´una de l´altra. Tal és el cas de l´actor Francesc de Dios que interpretava en aquesta peça el Marquès de Montcada, l´Azofaifa i el rei Don Alfonso. Tres personatges absolutament oposats i, en canvi, molt ben reproduïts.
L´originalitat del muntatge m´ha sorprès. Caixes de cartró sobreposades ens transportaven tant a un castell medieval com a la presó com al bosc. Un bon recurs escenogràfic aparentment fàcil però singular.
Un grup que va saber captar l´espectador amb un text divertit i còmic i que ens va fer viatjar uns quants segles enrere.
