La setmana passada es commemorava, el 26 de gener, a tot el món el fet de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz situat en territori polonès. Va estar en funcionament des de 1940 fins al 26 de gener de 1945, estava administrat per les SS, sota el comandament de Himmler; prop de 7.000 membres de les SS van treballar en l’extermini d’un milió cent mil persones aproximadament. Terrassa s’ha sumat a la commemoració a través d’un acte a l’atri de l’Ajuntament i amb la posada en escena al Teatre Principal de Terrassa de l’estrena mundial de l’adaptació de còmic MAUS, d’Art Spiegelman, per part dels alumnes del batxillerat d’arts escèniques de l’INS de Viladecavalls.
El teatre sempre ha estat un gènere que s’ha utilitzat per denunciar el nazisme, una de les obres més conegudes sobre el tema s’està representant aquesta temporada al Teatre Victòria de Barcelona, es tracta del musical "Cabaret".
El musical parteix de la novel·la "Goodbye to Berlin", de Chistopher Isherwood, que va donar origen a la pel·lícula del mateix nom dirigida per Bob Fosse premiada amb vuit Oscars, dotze premis Tony, tres premis Oliver i tres premis Drama Desck i interpretada per Liza Minnelli, Michael York i Joel Grey. El llibret va ser adaptat per Joe Masteroff amb música de John Kander i lletres de Fred Ebb. Ambientat al Berlín de 1931, l’argument gira entorn del Kit Kat Klub i la relació entre la cantant Sally Bowles i l’escriptor nord-americà Cliff Bradshaw que accepta tota la filosofia de vida del cabaret: "Deixin els seus problemes fora. Aquí la vida és divina". Fora, la vida començava a ser un autèntic infern.
Des del mes de setembre podem veure al Victòria les funcions de Jaime Azpilicueta. Aquesta segueix els passos de la versió de Broadway de 1966 dirigida per Harold Prince i la de Sam Mendes. "Cabaret" té com a protagonista el mestre de cerimònies Iván Lavanda i, en el paper de Sally, Elena Gadel, encara que un accident de cotxe ha fet que no actuï en totes les funcions. Nou músics i una vintena d’actors, cantants i ballarins ens esperen al Berlín dels anys 30.
"Cabaret" té diverses de les cançons emblemàtiques de la història dels musicals: "Willkomen", "Cabaret" o "Money Money". Però el que ens sorprèn sempre a "Cabaret" és aquesta barreja de felicitat i terror. Amor entre dues persones grans, amor entre dos joves i odi profund al no alemany, esvàstiques i camps de gas. Una barreja que ens posa sempre la sensibilitat a flor de pell. No deixa cap espectador indiferent la presència en escena d’una molt coneguda cançó nazi o el desplegament d’un teló on està brodada una esvàstica. Sens dubte musicals com "Cabaret" són una bona vacuna antinazi. L’obra ens fa reflexionar cada vegada perquè al costat de l’horror hi ha molt sentit de l’humor, un fruiter que regala pinyes a la seva enamorada, un cabaret ple de cançons i acudits i la tragèdia de la vida de dos enamorats als quals sempre els quedarà Berlín. Aquest musical, com una aranya, construeix fil a fil l’estranyesa inherent de la vida.
