Ja és un clàssic. Cada any, en aquesta data, em plau parlar de Dom Bosco, en un mitjà o altre. El fundador dels salesians i les salesianes (Filles de Maria Auxiliadora). No és pas que el santoral del calendari m’ho recordi. Ho duc al cor. A Terrassa, ambdós ordes hi són presents. De fa seixanta-un anys el primer i deu menys el segon. Val a dir, per cert, que duent a terme una tasca pedagògica i social de molts quirats. En puc donar fe des de la meva condició d’antic alumne d’ells. Ho he viscut en pròpia carn i me n’enorgulleixo molt.
La figura minúscula del sant amara un conjunt d’activitats i moviments al seu entorn. Ja no parlo tan sols d’ensenyament reglat i/o escoles professionals. L’esperit que traspua es perllonga en els centres juvenils, les llars Dom Bosco, les associacions d’antics alumnes, el moviment dels cooperadors i un munt d’altres activitats, difícils de llistar. Enguany, tal dia com avui, s’acompleixen cent trenta anys del traspàs del fundador. Una xifra màgica des de la perspectiva que iguala el nombre de països on l’orde té presència.
El seu carisma com a prevere i educador del jovent -amb una marcada predilecció envers els col·lectius més necessitats i desvalguts- palesa un tarannà i un rerafons fantàstics. Amb gran dosi d’humilitat i empatia, els salesians aconsegueixen captivar i capgirar l’interior de nois i noies. No endebades Dom Bosco ho va mamar de la seva entranyable “mamà Margarida”, que enviudà quan en Joan tan sols tenia vint-i-un mesos. La forma com ella educà els seus dos fills i un fillastre tingué molt a veure en el futur del seu apostolat. Un bastiment ancorat al bell mig de la senzillesa, la pobresa, un bon toc de disciplina i un nucli de religiositat profunda.
Ell sempre es va referir al fet que s’havia complert -fil per randa- el contingut d’un somni que tingué als 9 anys. No pas a cops de puny sinó amb molta amabilitat va aconseguir fer seus els joves. Mitjançant el que ell patentà com a “sistema preventiu”, els imbuí de l’espiritualitat salesiana. D’aquella petita llavor, podem copsar actualment la forta embranzida de la gran obra salesiana. Un bon motiu, certament, per tal que tots plegats fem festa grossa. Es mereixen tot el nostre reconeixement.
