Tot indica que la primera sessió d’investidura, després del 21-D, tindrà lloc aquest mateix dimarts. Mentre escric la columna, seguim en una conjuntura immòbil. Sembla que, al Carles Puigdemont, li falti un bull, com a les guixes. Entossudit en l’enrocament, "farà un pa com unes hòsties". El més fotut del cas rau en el fet que pica ferro fred. Porta de corcoll tot un poble, de fa massa mesos. Cada dia que passa surt amb ciris trencats. Fins al punt que arriba al moment d’avorrir.
Contra qui m’acusa de no mullar-me, m’he manifestat clarament oposat a l’aplicació de la tenalla de l’article 155. De bon principi. Alhora, trobo un despropòsit descomunal la presó de n’Oriol Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El govern central no se sap ventar les mosques quan se’ls retreu possible connivència entre poders judicial i executiu. L’argument d’anar fent la viu-viu no tiba. L’impasse ofega i no ens deixa respirar el dia a dia.
Honestament, crec que fa molta pena malbaratar debats audiovisuals i articles periodístics en el rum-rum polític. Constata un punt d’encallament a la nostra història. Bo seria viure la rutina del progrés. Celebrar, amb goig, les nostres tradicions. Entreveure com la nostra societat progressa i viu en pau. Van mal dades, però, quan entre uns i altres polítics ens treuen de polleguera tan sovint.
Ja no sé a qui posar-li l’espelma. Voldria comprar un número de la grossa i poder escollir el "premi". Que ningú no ho dubti que triaria la moma de tenir una vida en llibertat, sense embuts, més igualitària per a tots. No pot ésser que els problemes urgents restin ajornats sine die perquè un sol senyor -o millor dos- fiquen la banya on no toca.
Suggereixo desempallegar-nos d’un govern central inactiu i d’uns polítics obcecats al Principat. Tant se val si el repartiment de responsabilitats cal fer-lo al "fifty-fifty" o en altra proporció. En un metafòric combat de boxa, la victòria mai no vindrà per KO. Serà per punts. Raó per la qual hem d’optar, insistir i pregar per la via del diàleg. Sí o sí. Els problemes polítics veuran l’arranjament mitjançant l’apropament de postures. No podem tenir dos galls al mateix galliner. Bo fóra abandonar -tant el Rajoy com el Puigdemont- la via de l’egocentrisme. Desitjo la "fumata blanca" ben aviat. Ipso facto!
