Terrassa

Els calçots: les cebes tendres que ens fan posar el pitet

Ja ha arriba el moment que molts estàvem esperant. Aquell en què podrem gaudir, una altra vegada, d’una ceba tendra, blanca i dolça, servida en una teula i remullada en deliciosa salsa romesco. Ha arribat el moment, doncs, de col·locar-nos un altre cop el pitet i de fruir, delerosos, d’una bona calçotada.

Encara que se’n poden trobar a la venda abans, la temporada del calçot va del febrer al març. De fet, oficialment, la temporada comença amb la gran festa de la calçotada de Valls, que tindrà lloc demà mateix a aquella població tarragonina. Hi haurà cercaviles, demostracions de com coure calçots a la graella, concursos de menjar calçots…
S’hi espera una gran assistència. I és que, els últims anys, les calçotades han viscut un veritable boom, de manera que s’han estès des de la seva zona d’origen (les comarques tarragonines) a arreu de Catalunya.

Com no podia ser d’una altra manera, el ritual de la calçotada també ha arribat a Terrassa i els municipis del voltant, on hi ha restaurants que serveixen un menú de calçotada ben complet.

Xai i botifarra
Els elements gastronòmics bàsicas d’una calçotada són, a banda dels calçots i la seva salsa, la carn de xai i la botifarra a la brasa (blanca, negra o d’ous… això ja depèn del gust del consumidor). Si encara ens queda un forat a l’estómac, les postres típiques en seran una taronja, una crema catalana o un producte de pastisseria.

Tal i com expliquen a la web de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls (el més conegut de tots), “el ritual de la calçotada comença en la delicada operació de preparar els calçots”. Primer se n’han de treure les arrels i tallar les fulles verdes a una mesura determinada. Aleshores és quan arriba el moment de col·locar la ceba tendra al damunt de la graella i sobre el foc, que ha de ser “ben repartit i viu”.

Un parell o tres de cops haurem de retirar els calçots de les flames per tal de donar-los la volta. Com sabrem que els calçots ja estan cuits? Doncs quan la punta estigui tova i la part exterior del calçot sigui ben negre,

Cap a la teula
Llavors s’emboliquen en paper de diari, com si fossin castanyes, per mantenir-los calents. A taula, els presentarem embolicats i col·locats en la concavitat d’una teula.

Els comensals ja estaran asseguts, esperant tots per gaudir-ne. I, com si fossin bebès, s’hauran posat el pitet per no tacar-se.

El nombre de calçots que se serveixen en cada teula dependrà de la gana que tinguin els comensals, però en general cada persona sol menjar entre 25 i 30 calçots.

“Tradicionalment, els calçots es mengen amb els comensals drets”, diuen a www.igpcalçotdevalls.cat. Tot i que avui per avui ja molts els mengem ben asseguts.

Arriba el moment de prémer la punta del calçot i de treure’n la capa. Així, com per art de màgia, apareixerà aquella dolça part del calçot que menjarem. I la mullem en la salsa i alcem el calçot mentre tirem la barbeta cap amunt tractant de fer punteria. I el calçot entra a la boca. O bé xoca contra el llavi. O potser contra la cara. I llavors ja ens haurem tacat de salsa dels calçots. Però també aquesta falta de punteria forma part de la gràcia d’una calçotada. Una de les característiques del descrit festí és que té lloc amb els amics o la família. Com que en principi serem uns quants a taula, convé que carreguem de butifarres i carn de xai, que, cuit tot a la brasa, farà de segon plat del calçot. De vegades s’hi afegeixen unes carxofes. I si seguim la tradició, rajolins de vi negre brollaran del porró. 

To Top