Fa temps que pul·lulen i creixen monedes virtuals i moneders electrònics. Especialment, sentim a parlar del bitcoin. Hisenda arrufa el nas i sembla ésser que vol posar el fil a l’agulla en aquest embolat. La manca d’una regulació legal al respecte fa que -com diu el refrany- "en temps de belluga, campi qui puga". La traducció a la llengua de l’imperi seria "a río revuelto, ganancia de pescadores".
Probablement, el conjunt d’aquestes monedes ha esdevingut l’amagatall adient per a tots els qui desenvolupen activitats il·lícites. Diner negre, màfies, mercat del narcotràfic i crim organitzat viuen a cos de rei. Això no ha estat pas flor d’un sol dia. Si no, que li ho preguntin -sense anar més lluny i posats a citar un parell d’exemples- als socis del PP i l’antiga CiU. Tant se val que apliquin la teoria del canvi de nom a llurs formacions. "Encara que ho dissimulin, se’ls veu el llautó" ("aunque la mona se vista de seda, mona se queda"). Quina trepa de cagamandúrries i poca-soltes! Davant l’anunci de l’equip del ministre Montoro, ha esclatat allò del "cagada pastoreta". Dit en altres paraules, la cotització d’aquest nou "invent" s’ha ensorrat a un mínim de mínims. El daltabaix supera el trenta-quatre per cent d’ençà que debutà al mercat de futurs de Chicago. Si arriba a petar -cosa no gens improbable- tan sols caldrà aplicar aquella frase popular prou assenyada: "Que el darrer no s’oblidi d’apagar el llum!". De manera grollera -com va passar amb el cas d’alguns operadors filatèlics o de marxants de pintura- "merda per al qui quedi". El recurs tan gastat de voler recórrer a l’ajut o intervenció del "papá Estado" quan van mal dades és pixar fora de test. Qui juga amb foc, el més normal és que acabi cremant-se. El nou pla antifrau s’orienta a combatre grans gegants tecnològics. Concretament Amazon, Facebook i Google. Sense oblidar nous mitjans de pagament (via mòbil, Paypal, bitcoin, plataformes com Wallapop o apps com Bizum i ApplePay). A ésser possible, però, li faig un suggeriment al ministre referit i al seu "capo": primer de tot, facin una neteja en profunditat al "cau" del seu propi partit. No sigui el cas que, com apunta l’estol de fronts judicials oberts, tinguem el dret a pensar que sembla la "cova d’Alí-Babà i els quaranta mil lladres".
