Opinió

Una casa adossada del Vallès Occidental

La millor trama per a qualsevol comèdia es troba en les relacions de família. L’actor i dramaturg Ramon Madaula furga en les relacions d’una família en la seva última comèdia, "Adossats", que podem veure aquests dies al teatre Romea. Aquesta és la quarta comèdia que estrena, fins ara escrivia obres per a dos personatges: "Ignots", "Coses nostres" i "L’electe". Les seves quatre obres són divertides i decididament absorbents, una visió de la realitat catalana.

"Adossats" mostra una visió contemporània de la classe mitjana del Vallès Occidental, aclaparada per les despeses de la casa adossada, amb el somni de viure més modestament en un pis a Sabadell. L’humor, la sàtira, el sarcasme i una visió subtil i precisa de la realitat catalana apareixen en escena, per despertar la reflexió i el somriure de l’espectador. Una escriptura intel·ligent, perspicaç, divertida i àcida.

La saga dels tres Jordis es reuneix el dia de Sant Jordi al jardí: l’avi (Carles Canut) que sempre va voler ser capità de vaixell i viatjar pel món; Jordi fill (Jordi Bosch), un funcionari de la Generalitat amb implicacions polítiques situat a l’àrea de medi ambient, i el tercer Jordi (Guillem Balat), connectat més amb l’avi que amb el pare. Al costat d’ells la cuidadora dominicana de l’avi, Deisy (Marieta Sánchez), que vigila què pot menjar o beure i què no pot fer l’avi per cuidar la seva salut i que viu enganxada a les sèries de la tele; Carme (Rosa Renom), dona positiva la filosofia de l’existència de la qual és la d’"Hakuna matata" i que la seva idea de la felicitat es resumeix a sortir de passeig a veure aparadors amb el marit; el mateix Madaula fa el paper del germà, l’oncle i del fill dels Jordis, Joan, escultor absorbit per la seva feina amb una vida en parella en ruïnes. Altres personatges que no surten però que tenen molta presència com la gossa que es caga per tot el jardí, la Irene, la dona del Joan, cansada que el seu marit es passi la vida al taller fent escultures per a rotondes, o la Conxita, l’àvia, i el veí "pepero" que incordia la pau d’aquesta família Argemí. Tot i ser una obra coral, la comèdia es focalitza en el personatge que interpreta Jordi Bosch, ecologista frustrat a qui tot el món ja sigui a la feina o a la família li passa la mà per la cara.

Un altre Jordi dirigeix la comèdia, el dramaturg i director Jordi Casanovas (autor d’obres com "Vilafranca"), que és un especialista en la família catalana: els seus secrets, les seves virtuts i els seus defectes. El resultat és una obra càustica en què mostra com moltes vegades estem plens de prejudicis, solitud, incomunicació, ambició i una monotonia horrorosa que ens oculta l’alegria de viure, els personatges són dirigits des de la irrisió i mostren el costat quotidià del fracàs i la compassió. El poder de Jordi Casanovas consisteix a reunir totes aquestes variants i plantejar a l’espectador el problema amb moltes dosis d’humor, ajudant una comèdia costumista escrita amb la subtilesa d’un Goldoni contemporani.

To Top