OLT sovint, m’agrada tibar d’adagis. “A darrers de gener una hora hi és. I, si es compta bé, una i mitja també.” Trio aquest a una setmana de cloure el mes. Tothom té ganes de veure jorns més llargs. La mainada per jugar al carrer, al capvespre en espais públics, en acabar l’escola. A les senyores, els plau sortir de “shopping” amb llum solar. Els amics es troben en algun establiment de restauració amb més facilitat i goig. Amb més o menys claror, però, em preocupa la manca d’aigua. Fa massa dies que no cau una sola gota pels nostres verals. Ací també tenim un seguit d’adagis del nostre costumari que en parlen: “aigua de gener, barba d’or al pagès / cada gota val un diner / mata l’usurer / millor que la del febrer / omple la bóta, la gerra i el graner/ per tot el camp va bé / tot l’any va bé”. La pluja depèn de l’atzar. Potser caldrà recuperar la tradició de fer processons per implorar l’aigua, que és vida. Ara tot just fa un any que va prendre possessió el polèmic Donald Trump, al front d’EUA. Mentrestant, ell “es fot del mort i de qui el vetlla” quan es tracta de signar acords per lluitar contra el canvi climàtic. No puc pas dir que jo sigui cap entès en la matèria. Vull pensar, però, que alguna cosa hi deu tenir en el tema quan la meteorologia ens porta tant de corcoll.
“Neu de gener omple el graner.” Si ajornem un mes aquesta tessitura, “neu i pluja de febrer, el millor femer”. De fet, “per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera”. Prou que va bé que nevi! És aigua garantida per a la primavera. Ara bé, és de desitjar que plogui regularment al nostre entorn immediat. Tal vegada l’epidèmia de grip que ens envaeix no tindria tanta embranzida ni faria tants estralls. Ja veurem per on surt el sol. Un indicador adient per analitzar l’entrellat el trobem en l’aigua embassada als pantans. Contrastant percentatges, estadísticament enguany cobrim un cinquanta-cinc per cent del total. Exactament, mil setanta cinc hectòmetres cúbics. Un any enrere, l’indicador tan sols marcava un pírric cinc per cent més.
En aquesta conjuntura, som a punt que el nostre consistori assumeixi la gestió de Mina. Poso una espelma a la Mare de Déu de l’empenta. Tant de bo que plogui, sí! Alhora, però, que aquest canvi no suposi fer passes enrere.
