Dos dies abans de cloure aquest any passat (2017), vaig tenir una alegria immensa. Fins al punt d’haver-me de fregar els ulls per creure-m’ho. El papa Francesc acabava de nomenar el salesià espanyol Cristóbal López Romero com a nou arquebisbe de la diòcesi de Rabat. De fa tres anys, era el provincial de l’orde salesià a què ells coneixen com “inspectoria Maria Auxiliadora”. Substitueix en el càrrec Mons. Vincent Landel (SCI-jesuïta), que ho era des del 2001 i va presentar la renúncia, en complir 75 anys. Seguirà exercint com a provincial fins a finals d’aquest gener. Un mes plenament salesià. Si més no perquè els dies 24 i 31 són les festes de sant Francesc de Sales i Dom Bosco (patró i fundador respectivament). Ja tinc “in mente” l’esquema de sengles articles.
Val a dir que en Cristóbal fou company meu de classe, fa aproximadament uns cinquanta anys, als salesians de Girona. Sempre l’havia considerat un noi amb molta intel·ligència, obert, empàtic i un ferm compromís social. Tant era així que, fins i tot, havia estat missioner (a Sudamèrica). Val a dir que coneix profundament l’entorn magribí. No endebades fou director del col·legi salesià Don Bosco (de Kenitra), entre 2003 i 2010. Un llarg període en què deixà una forta empremta de religiositat, compromís, solidaritat i savoir-faire.
Ja he tingut ocasió de felicitar-lo per via telemàtica, via correu electrònic. M’ha convidat, fins i tot, a la seva consagració episcopal. Suposo que es deurà dur a terme durant aquest primer trimestre. És evident que em faria una il·lusió fantàstica. Faré tot el possible per tal que pugui ésser viable, tot i que no veig fàcil quadrar-me l’agenda. Rabat, capital del Marroc, és una ciutat cosmopolita que gairebé quadruplica -per si sola- el nombre d’habitants de Terrassa. Si hi afegim la població de la seva àrea d’influència, al Cristóbal, se li gira feina. Estic plenament convençut, tanmateix, que se’n sortirà. Ho farà amb nota i matrícula. El Papa ha triat bé. Certifico que està més que preparat. Per tant, li desitjo tota la sort del món. Se la més que mereix. Per la meva part, li garanteixo que l’estic encomanant -de fa molts dies- en les meves pregàries… Convido tothom a fer el mateix.