Les persones som un mar de contradiccions, i aquestes s’expressen quan agafem diferents rols a l’empresa. A qui no l’hi ha passat que quan s’és treballador, normalment les queixes van dirigides als caps. Estem convençuts que nosaltres ho faríem millor, que el cap i l’empresa s’equivoquen, que l’empresa amb les nostres meravelloses idees guanyaria diners a cabassos, entre d’altres coses. I segurament en part tenim raó. Falla l’empatia mútua. Si després d’aquesta etapa agafem l’embranzida suficient per a posar-nos pel nostre compte, és a dir, emprendre, ja comencem a visualitzat que a nosaltres, quan ens toca decidir, no sempre ens resulta fàcil. Aleshores pot ben ser que les queixes nostres vagin dirigides cap als col·laboradors. Ningú treballa més que nosaltres, les persones no volen assumir responsabilitats, van lentes. Comencem a entendre a alguns dels nostres anteriors caps. L’empatia arriba tard, és clar, però arriba, cap aquell cap que potser havia de prendre les més variades decisions i no tenia en compte les nostres fabuloses i brillants idees (potser no n’eren tant de fabuloses, qui sap). Per tant una altra vegada, en aquest present on ja tenim altres responsabilitats i mal de caps, sentim empatia cap a aquell rol que ara desenvolupem, però no cap aquell que estan desenvolupant la resta, perquè ara ja no és el què ens ocupa.
Estem immersos en una contradicció, en valorar les coses des d’altres punts de vista. La visió anterior no era completa i no ho sabíem tot. I encara que tinguéssim part de raó segurament l’experiència i altres situacions fan que ara tinguem un punt de vista diferent. El risc en aquests casos és a tornar-nos uns caps que pensem que no hi ha bons col·laboradors com nosaltres érem aleshores, pensar que sempre ho sabem tot. Perquè la realitat és que ni aleshores ho sabíem tot ni ara ho sabem tot. La realitat és que sempre ens falta informació i unes elevades dosis d’empatia. Amabilitat cap a nosaltres mateixos, per dir, fins aquí arribo, i la resta de moment no en tinc ni idea, però tinc ganes d’anar aprenent. I de cara als altres per entendre que actualment es troben en el seu moment no en el nostre. Ni el cap aleshores es trobava en la nostra situació, ni els treballadors s’hi troben ara.
Expressa el què creu
Les empreses funcionen quan cadascú expressa el què creu, però tothom entén que l’altre pot creure que el millor és una altra cosa. Quan el coneixement es busca i es comparteix i la única exigència ha de ser una mica de bona fe. El problema moltes vegades és que les pròpies contradiccions, al no acceptar-les nosaltres mateixos, ens porta a no fer-ho davant dels altres, intentant amagar encara que sigui mentint (i mentint-nos), que no som infal·libles, i donant la culpa als altres de les nostres limitacions. Portem tot el temps entrant en contradiccions sense acceptar-ho. Com ho podem resoldre? Doncs acceptant les contradiccions, sempre les havíem tingut, però en fugíem. Acceptant que sempre estem en evolució i que moltes vegades arribats a una determinada situació no en tenim ni la més remota idea de com procedir.
Ens manca coneixement i per tant hem de parar i donar-nos marge. A nosaltres, i als altres. Sent honestos, és clar. Doncs quan un fa de cap ha d’acceptar que li toca decidir a ell i moltes vegades tampoc té tant clar què és el millor a mig termini. Potser acabarem prenent decisions que no tothom entendrà, sinó que alguns pensaran que ho hem fet malament. Acceptar les nostres pròpies contradiccions ens porta a entrar en aquella situació que ens costa, ens aclapara i ens posa al límit de les nostres forces i coneixements. I entomar-la amb la màxima humilitat, dir-nos que ara mateix no en tinc ni idea de com solucionar aquest problema. I des de la buidor que genera interiorment acceptar que de vegades no sabem què fer potser podrem crear l’espai perquè entrin opcions, solucions, aprenentatges, que ens faran més senzills i més propers els altres. Des d’aquí serà més fàcil tenir empatia perquè l’haurem tingut primerament amb les nostres contradiccions.
* L’autora és Dr. (Ph.D.) en Direcció d’empreses, IESE Business School Sòcia de l’assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com
