El màxim responsable de la Mitja Marató Ciutat de Terrassa, David Otero, està convençut que tot sortirá a la perfecció en la prova atlètica que recorrerà els carrers de la ciutat el diumenge 21 de gener. Després de mesos d’escrupulosa preparació, Otero respira ja tranquil, car sap que tot és a punt.
Aquesta edició serà la dinovena. Com recorda els inicis d’una Mitja Marató que ja s’ha fet gran?
Ens queda ja molt lluny. En dues dècades han passat moltes coses, però el balanç és extraordinàriament positiu. Com a entitat hem despertat una manera de fer esport que ha apostat des del primer moment per la pluralitat i la ciutat. Totes les capes socials hi han pogut participar, tant la gent d’aquí com la de fora. Ha estat un gresol de cultures, experiències i tolerància. Penso que ens hem guanyat un gran respecte per part de tothom.
Imagino que deu ser com veure com un fill es va fent gran.
Exactament. Si mirem enrera veiem que aquest fill se’ns ha fet gran i ni ens n’hem adonat. Hem desenvolupat una gestió esportiva que ha esdevingut una enorme experiència des del punt de vista humà. Recordo encara les dificultats dels primers anys. Hem assolit un reconeixement ciutadà fora de tot dubte.
La Mitja de Terrassa continua formant part, juntament amb Granollers i Barcelona, de les tres millors curses d’aquesta distància?
Es tracta de proves molt diferents. La de Barcelona està dirigida per una multinacional francesa. És en realitat un negoci i poden portar molts keniates que fan uns temps extraordinaris. La de Granollers ha sabut ocupar molt bé el seu espai. Nosaltres vam començar amb molta humilitat i amb un tarannà diferent. Ara, però, estem en condicions de portar alguns dels millors atletes del país.
Tornem al passat. Com se li va acudir la possibilitat d’organitzar una prova d’aquestes característiques?
Jo era un humil corredor de fons. Qui va posar la primera pedra va ser en Quico Querol, que ara s’encarrega de la seguretat. Vam començar a treballar en aquest projecte amb gent de l’UAT i d’altres llocs. Jo els vaig dir que si m’hi ficava havia de ser un projecte professional, no una cosa feta a mitges. I fins ara.
Com és que corredors de tanta qualitat volen venir a Terrassa any rere any?
S’hi troben bé. Tothom ens ho diu. A la gent li encanta córrer a Terrassa. I repeteixen en cada edició. Suposo que els tractem bé.
Del que més orgullós se sent és de l’increment constant de la participació femenina, oi?
Absolutament. Estic gairebé més content de la participació femenina que de la masculina. La meva generació ha col·laborat a trencar amb l’absència de la dona en el món de l’esport. De fet, vam instaurar la Cursa Santi Centelles, de 5 quilòmetres, perquè les dones hi poguéssin participar. I ara gairebé la meitat dels participants són dones. Estic especialment orgullós que a la passada Cursa de la Dona hi hagués més de dues mil dones.
Enguany han fitxat Carles Castillejo com a director tècnic de la prova. Que n’esperen d’ell?
Sempre m’ha agradat rodejar-me dels millors i el Carles és el millor fondista de l’Estat. Está a prop de retirar-se i ens ajudarà molt a l’hora de perfeccionar el circuit i decidir on han de ser, per exemple, els avituallaments. Ell sap, millor que ningú, què necessiten els corredors. Ens ajuda molt també a l’hora de contractar els millors atletes.
Veu a Castillejo com a favorit per guanyar per tercera vegada consecutiva?
No. Perquè farà de llebre de l’atleta marroquí Mourad El Bannouri, que correrà la prova amb la intenció de batre el récord. Podria fer un temps de 1.2’. Treballem per portar més gent de nivell. Igual en la categoria femenina, on tindrem la Vinyet Nogueró i una altra atleta catalana que podria batre el récord femení.
La solidaritat és un eix vertebrador del projecte. Aquest any se centrarà en donar formació de primers auxilis als voluntaris.
Sí. Això és importantíssim. Volem formar els nostres voluntaris i ho anirem fent any rere any. També hi haurà dues empreses que becaran a més d’un centenar de corredors disminuits.
La gent de la ciutat els reconeix prou la feina que fan?
Jo diria que sí. A banda de la Mitja Marató no parem de fer coses. I n’estem molt orgullosos.
