El proppassat 31 d’octubre es van commemorar cinc-cents anys de l’inici de la reforma protestant. I, justament avui, comença l’anomenada "Setmana de pregària per la unitat dels cristians". Paral·lelament, la tasca ecumènica de les diferents branques que configuren l’Església fa per anar avançant camí. El segle XVI fou el del Renaixement. Un moviment que significà la fi de l’Edat Mitjana, acompanyat d’un retorn al concepte cultural tal com el veien a l’antiguitat grecoromana. Alhora, però, no podem oblidar tampoc la Reforma, un dels moviments religiosos més importants del cristianisme. Va comportar la ruptura de la unitat eclesial i la creació de nous corrents. Com ara el luterà, l’anglicà o el calvinista… Bàsicament, podem parlar d’una doble relació causa/efecte de la mateixa. D’una banda, la decadència laïcista de l’època. De l’altra, l’invent de la impremta, que possibilità la difusió global de la Bíblia.
Durant diferents períodes, al llarg de divuit anys (1545-1563), Roma convocà el Concili de Trento. L’origen i finalitat era, òbviament, refermar aspectes doctrinals i fixar alguna via de reunificació. Val a dir, emperò, que mig mil·lenni després encara no s’ha assolit. El més preocupant, al meu entendre, rau que potser no es prefixa cap mena d’objectiu clar i fiable pel que fa a calendari. A l’extrem de pensar que ja no seré a temps de veure-ho. Un axioma defensat pel propi sant Agustí remarca la disposició constant de l’Església per reformar-se. D’alguna manera, jo l’equipararia al concepte/mot "aggiornamento", popularitzat pel Concili Vaticà II. En aquesta conjuntura, val a dir que l’arribada del papa Francesc a la càtedra de Roma -aviat farà cinc anys- ha representat una alenada i una empenta molt significatives. Llàstima que es trobi -dins de la pròpia institució- veus dissonants que, de tant en tant, fan per posar pals a les rodes!
A nivell local, tanmateix, és remarcable destacar l’esforç solidari del consell interreligiós de les creences que el configuren. Àdhuc amb la plena col·laboració del Consistori municipal. M’agradaria entreveure una certa velocitat de creuer en tot aquest entrellat. Mentrestant, tant de bo que les petjades que es van fent deixin profunda empremta! Des de la reraguarda, jo aniré pregant.
