Som al bell mig de la que diuen setmana més gèlida de l’any. Fa un fred de nassos. El nom prové de les barbes llargues, abundoses i espesses dels sants que emplenen el calendari: Hilari (el dia 13), Pau ermità i Maur (15), Antoni abat (17) i Sebastià (20). També se sol contemplar Fructuós (21) i Vicenç (22). Normalment, la tradició funciona. Enguany, no n’és pas l’excepció. Si no, que li ho preguntin als serveis hospitalaris d’urgències del Principat. L’epidèmia de grip fa estralls, sobretot entre la gent més gran.
La setmana dels barbuts ho és d’esternuts. Avui, s’escau el dia de sant Antoni i fa un fred del dimoni. Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred. Per sant Sebastià, un fred que no es pot aguantar. Si plou per sant Pau, hivern adéu-siau; si fa sol, un hivern nou… Que n’és, d’enciser, el costumari català! Quina sort d’haver tingut gent com l’etnòleg/folklorista Joan Amades Gelats que han tingut cura de recopilar-lo! Justament avui -vet-ho ací- fa cinquanta-vuit anys que ens digué adéu. Per tant, cal recordar-lo amb estima i agrair-li la immensa tasca per la cultura catalana (en sentit ben ampli). No hi ha dubte a proclamar -ben fort- que ell fou un dels grans artífexs de la internacionalització del nostre país arreu.
Quan parlo de cultura, penso en un ventall prou global (costums, cançons, refranys, poesia, literatura, creences, jocs, rondalles, música popular, etcètera). La seva obra cabdal ("El costumari català") esdevé referència i eina obligada per analitzar tota relació amb tradicions del nostre poble. D’acord amb el subtítol de l’obra ("El curs de l’any"), consta de cinc volums. Cadascun d’ells ordena i pauta els continguts bo i seguint el curs anyal estacional. Som davant d’una obra titànica. Va necessitar trenta-cinc anys de la seva vida per configurar un recull de més de cinc mil pàgines… Que es diu aviat.
En un moment convuls de la nostra història, jo voldria tenir al front de les institucions gent amb el seu tarannà. Però al·lucino quan veig l’egocentrisme de massa dirigents. No donen prou la talla i ens situen dins d’un foc d’encenalls on ens ofeguem. Avui, data de constitució del Parlament, veurem per on surten els trets! Sort, sort i sort!
