D’un temps ençà, els mitjans audiovisuals toquen sovint el tema referit a l’assetjament sexual. Certament és un tema controvertit. Alhora, cal analitzar-lo amb molta cura. Més encara quan, en ple segle XXI, encara hem de convenir que vivim en un entorn majoritàriament masclista. Paral·lelament, entenc que es fa prou difícil harmonitzar el que jo definiria com tres teories ben diferenciades: feminisme, puritanisme i llibertat sexual. Algú es pot escandalitzar, però les coses cal dir-les malgrat no agradi sentir-les.
A la veïna França, Catherine Deneuve ha encapçalat un moviment oposat a l’anomenat "Me Too" (jo, també). Vull recordar que la famosa actriu assolí bona part de la seva fama arran de la pel·lícula "Belle de jour" (1967). Ho ha fet en el sentit de combatre visions ancorades en un tradicionalisme que vol convertir la dona en una mena de víctima eterna. Segons ella, la seducció és un joc, que no pas un delicte. Amb la qual cosa, no podem pas implantar la sentència condemnatòria prèvia a tothom. Per real decret. Sí o sí.
La celebració, fa menys de deu dies, de la gala dels Globus d’Or va permetre veure una majoritària desfilada de vestits femenins de color negre. El símbol pretenia liderar un clam unànime contra tot tipus d’assetjament masclista i humiliant envers el col·lectiu de les dones. Ho aplaudeixo. No endebades, darrerament, s’han destapat un seguit de casos al món del cinema, als Estats Units. Sembla provat que alguns directors i productors cinematogràfics d’allà, abusant de la seva prepotència, s’han ultrapassat grollerament en el tracte a més d’una dona. El que no es pot derivar d’ací és la generalització que tots els homes són agressors en potència. Com tampoc que totes elles es comporten com si fossin de mala vida. Es fa necessari tractar aquests tipus de fets amb molt de tacte i respecte. En el benentès, això sí, que la violació és un delicte rebutjable i no podem silenciar-lo. Sé que canvio de tema però denuncio l’enfocament destraler, groller i mancat de sensibilitat d’una locutora matinal de TV. En motiu del cas Diana Quer s’ha comportat com a au carronyera i allunyada de tot criteri periodístic. El que ja em treu de polleguera és que el canal pel qual treballa no la cridi a l’ordre. És clar que tan sols els preocupa el "share" i la carnassa. No se m’acut altra cosa que etzibar-los un "quina barra"! Tot no és vàlid.
