El mandat 2015-2019 està sent especialment convuls i complicat per a l’Ajuntament de Terrassa. Podríem dir que la ciutat està vivint la seva pròpia crisi de règim. Una crisi de règim que es va concretar en un pacte de govern inicial entre dos partits històrics, PSC i CiU (ara PDeCAT), aparentment antagònics, però que per preservar els seus interessos, uns per mantenir l’alcaldia i els altres per arribar a càrrecs de govern, van decidir aliar-se. El fracàs del pacte, en la meva opinió, no radica tant en el trencament que es va produir el passat mes de novembre i els arguments expressats, sinó en el que va transparentar. El fet que al darrera no hi havia un projecte polític de govern consistent i enfocat per treballar per la ciutat i que el pacte havia estat concebut des dels interessos dels partits. D’aquesta manera s’explica com durant dos anys i mig l’equip de govern va ser incapaç de tirar endavant nous projectes i estratègies de futur per abordar els importants reptes i problemes que té Terrassa. Poc després, l’alcalde Ballart i cinc regidors més del PSC van decidir marxar. Ho van fer acusant el que era el seu partit de fets molt greus, tant pel que fa a l’escenari de política nacional com pel que fa també i sobretot a qüestions de política local molt rellevants. Aquest fet va sacsejar novament la situació i va portar la ciutat a una paràlisi política encara més agreujada.
Si bé és cert que aquests greus episodis van generar una oportunitat per obrir una nova etapa a la ciutat, una vegada més, el PDeCAT va evitar el canvi i va tornar a facilitar de nou un govern del PSC. En aquesta ocasió un govern encara més fràgil i amb menys capacitats per abordar els reptes que arrossega la ciutat. Un equip de govern amb només nou regidors, dels quals sis s’estrenen com a tals. En aquests moments doncs l’Ajuntament continua amb la seva pròpia crisi, amb una situació insòlita i complicada, ja que mai abans hi havia hagut un govern tan petit i tan fràgil.
És en aquest context que hem de plantejar no només la discussió dels pressupostos de l’any vinent, sinó sobretot com es governa la ciutat d’aquí al final de mandat, maig de 2019, conscients que la ciutat té urgències i reptes de futur, que no poden esperar i seria convenient tenir-los en compte.
Des de Terrassa en Comú considerem que els pressupostos presentats per l’equip de govern no són uns bons pressupostos. Una vegada més són continuistes, mancats de prioritats, d’estratègia, enfocats bàsicament com un exercici comptable. No obstant això, hem de ser conscients que si no s’aprovessin es perdria un increment de recursos de vuit milions d’euros o s’aturarien inversions ja en marxa com la millora dels talussos de la riera del Palau, la plaça i equipament de la Maurina o l’inici del parc de la República a Sant Pere Nord. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de millorar la proposta inicial, hem fet dues aportacions a què hem condicionat la nostra abstenció.
La primera és un conjunt d’actuacions vinculades a una de les problemàtiques principals que existeixen a la ciutat com és la desigualtat entre barris. L’objectiu de les actuacions proposades és afavorir el reequilibri entre barris de la ciutat i per extensió la cohesió urbana i social de la ciutat. La segona, conscients que la principal dificultat que té l’equip de govern, com ha passat en anys anteriors, no és l’aprovació dels pressupostos sinó la seva execució, hem proposat constituir una comissió de treball conjunta amb l’equip de govern per abordar tres reptes fonamentals per al futur de la ciutat: la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, la redacció d’un pla de l’activitat industrial a Terrassa i la revisió del Pla Local d’Acció en matèria de serveis socials.
Des de Terrassa en Comú no renunciarem a ser alternativa i projecte de canvi per al govern de la ciutat. Continuem pensant que Terrassa necessita la construcció d’un nou projecte que permeti recuperar la il·lusió i definir el desenvolupament futur de la ciutat. I que per això cal un nou lideratge que aporti empenta, il·lusió i superi la inèrcia i els interessos dels vells partits. Creiem que la ciutadania ha de saber que hi ha un partit, el PSC, que amb la complicitat del PDeCAT és el principal responsable que la ciutat hagi pràcticament perdut dos anys i mig i ara es trobi en aquesta difícil situació. No obstant això, som conscients que el moment és molt delicat per a la ciutat i que des de l’oposició no hem de contribuir a perjudicar-la. Com a segona força política a l’Ajuntament, encara que estiguem a l’oposició, tenim la responsabilitat d’implicar-nos en la ciutat i d’aconseguir, en la mesura del possible, que la situació no vagi a pitjor i que arribem a final de mandat en les millors condicions possibles.
* L’autor és portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú
