Nascut a Barcelona, és llicenciat en Ciències i doctor en Ciències Biològiques i ha escrit diferents llibres. Fa més de 35 anys que és a Terrassa, on ha exercit de docent. Ha actualitzat els conceptes del llibre publicat l’any 1907 “Elements de botànica popular” i, en aquests moments, està immers en la confecció d’una biografia del seu autor, el doctor Joan Cadevall i Diars.
D’on va sortir la idea de reeditar el llibre de Joan Cadevall?
Va sorgir perquè estic escrivint la seva autobiografia i, parlant amb els de la Fundació Torre del Palau, en una conversa, vam parlar d’aquest llibre i la manera de fer-ne una edició facsímil, però és un llibre de 1907 i, en un segle, tot ha canviat i els vaig dir que havíem d’actualitzar-lo. Ho van veure com una bona idea.
Ha sigut molt complicat adaptar-lo a l’actualitat?
S’ha respectat el que va fer Cadevall però actualitzant-ho. Ha sigut complicat, i un esforç important, perquè han canviat moltíssims noms, els científics, pràcticament tots, i molts coneixements científics. En el seu temps era correcte el que es deia, però ara ha quedat desfasat, com per exemple la fotosíntesi. És un llibre que pot ser utilitzat pels alumnes de qualsevol institut.
També s’han fet canvis ortogràfics.
Ha estat el de menys per a mi, i era passar de la prenormativa a la normativa. Algunes expressions s’han hagut de canviar perquè estaven fora de l’ús actual. Actualitzar els coneixements i la nomenclatura ha estat el treball principal.
I s’ha inclòs un índex.
Va ser un suggeriment del gerent de la Fundació Torre del Palau. No hi havia índex i així és més fàcil trobar qualsevol planta, amb la seva equivalència en castellà i el seu nom científic en llatí. Hi ha un altre índex de només noms científics. Ha sigut una feinada perquè ho he fet manualment, ja que no podia ser en l’àmbit informàtic. He respectat, dins de les possibilitats, els noms populars que va posar Cadevall.
Al llibre es diu que és una obra de veritable utilitat per a excursionistes i persones interessades en la botànica.
Sí. Surt a l’edició original, també, i crec que n’és un bon resum, és bo per a excursionistes i per als que volen conèixer la flora catalana. I crec que és vàlid encara.
L’obra va ser la conseqüència d’uns cursos que va impartir Cadevall.
Sí. Van ser uns cursos que va fer al Centre Excursionista de Catalunya, llavors no existia el de Terrassa, i durant quatre o cinc mesos, i després ho va recollir en el llibre. És quan comença l’excursionisme científic i apareixien primers centres excursionistes. Cal remarcar que és pràcticament el primer tractat de botànica en català. Hi havia un precedent, vint anys abans, d’un tal Florenci Piera. Era molt meritori però el de Cadevall és més complet i parla de totes les famílies i en posa exemples.
Es pot dir que és un llibre de referència?
Sí, és un llibre de referència per a la ciència catalana, evidentment. És el primer llibre modern de bo-tànica. És un llibre per al públic en general i omple un buit que hi havia.
Avui en dia hi ha molt interès en la botànica?
Crec que sí, més del que ens pensem, però potser està una mica canalitzat via internet, per dir-ho d’una manera. Hi ha casos com el de les orquídies, impensable fa anys, que hi ha grups de gent que les estudia i les fotografia. Hi ha interès, també, des del punt de vista ecològic. Crec que està molt viu, però penso que s’ha oblidat una mica la part teòrica.
Podem dir que, descobrint Cadevall, va descobrir la botànica o ja tenia interès en aquest camp?
No, ja fa anys que hi tenia interès. És més, feia bastants anys que m’hi dedicava.
A Terrassa la flora és molt diferent que a la resta de Catalunya?
És una flora, bàsicament, mediterrània, amb alguns trets més nòrdics a zones on hi ha torrents. Cadevall va escriure sobre la flor del Vallès. Això ha passat desapercebut, però aquí és on realment va treballar el tema. Aquí no hi ha gaires diferències però, a Sant Llorenç del Munt, hi ha plantes que són força interessants.
La figura de Cadevall és una de les destacades de Terrassa.
Cal destacar la seva figura. Ha fet moltes coses i moltes han passat desapercebudes. A escala general, ha passat com a autor del llibre “Flora de Catalunya”, però com a geògraf va ser un pioner. Ell va fer la primera monografia comarcal, molt abans que Pau Vila. Vila va fer moltes coses i molt bones, però molt abans que ell Cadevall va fer un estudi geogràfic del Vallès. I aquesta és una faceta seva pràcticament desconeguda.
També destacava com a pedagog.
Sí, va ser director del Col·legi Terrassenc molts anys i també a l’Escola Industrial. Va aconseguir crear l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i va ser el seu director. I va ser l’inductor per tenir una escola industrial a Terrassa, i Alfons Sala la va aconseguir.
No se l’ha reconegut prou?
Amb l’aparició d’aquest llibre, i si la biografia arriba a bon port, potser serà el moment de revifar la seva figura. Potser, com a terrassenc il·lustre, té més mèrits que altres. L’handicap, potser, és que no va néixer a Terrassa i cal tenir-ho present. Potser la seva figura s’ha oblidat una mica.
Fent la seva biografia ha descobert alguna curiositat?
Es deia que un dia, fent classe, li va venir una apoplexia i és fals. Quan es va jubilar es deia que era un vell caduc, i no és cert, es va jubilar per un decret ministerial i tenia l’edat per fer-ho.
