En Jordi diu que deixem de ser "joves" i comencem a "ser grans" als 65 anys. Fa temps que ens coneixem i en una trobada casual a prop de la feina, ens felicitem pel nou any. Rodejats d’estudiants universitaris a l’hora de dinar, ens preguntem sobre les edats dels docents i investigadors universitaris. Hi ha pocs joves. En el món actual, l’edat avançada de les persones actives, minva les possibilitats del relleu generacional. Ho veiem en les organitzacions polítiques, tal com es comenta en els mitjans aquests dies. Ho veiem també en les dificultats en trobar feina de certa qualitat dels joves que s’incorporen en el mercat de treball. Ho veiem quan els estudiants prenen actituds passives poc dinàmiques en la cerca de solucions davant problemes imprevistos o davant oportunitats que no veuen; estan acostumats a ser simples espectadors de la seva vida que "resolen" els seus pares?
"El jove d’esperit està a les xarxes socials" diu en Jordi. Avui en dia un avi de 70 anys té tanta activitat social per internet com un jove de 20, mentre que fa deu anys això no era així. El trencament digital entre generacions ha desaparegut i la lleugeresa en la comunicació predomina en les relacions entre persones i col·lectius. Les coses són més efímeres i duren menys. Per tothom.
Ulabox, plataforma de lliurament de productes comprats online amb 16.500 productes oferts, s’alia amb els mercats municipals de Barcelona per vendre productes frescos de mercat. Amb l’inici de prova pilot al mercat del Ninot, es lliura la compra de les parades a casa per 7 euros (o gratis si arribes als 60 euros de compra). Si els mercats eren per les persones jubilades i si ara aquestes persones naveguen per internet, oferim el mercat per internet i que m’ho portin a casa! Hi ha grans projectes que esperem veure aviat la llum, en la distribució de la compra en línia en els que es necessita grans inversions en robots que seleccionen els productes i en el repartiment sostenible a domicili. El món digital necessita la logística sostenible. La implantació del mega camió de 25,5 metres amb capacitat fins a 53 palets de 80 x 120 cm evoluciona molt lentament.
Mentrestant llegim que les vendes de la campanya de Nadal (de Novembre a finals de Desembre) han augmentat el 4% i d’aquesta manera es confirma la bona marxa de l’economia "post-crisis". També veiem l’augment rècord de turistes que ens porta a un país d’èxit sustentat en pilars dèbils: no oblidem que de la nit al dia el turisme pot desaparèixer o canviar el panorama si els països del nord d’Àfrica presenten un entorn sense perill, més barat i amb la mateixa (o millor) qualitat de sol i platges que aquí.
En Jordi se sent bé (però vell) quan baixa a buscar la Vanguardia al portal de casa, a la que està subscrit des de fa una pila d’anys. I durant la conversa, confirmem que només llegim els diaris en els bars, sales d’espera, i que tan sols la gent de més de 60 anys que no es pot despendre del gust de l’olor de la tinta impresa, manté la seva subscripció o visita al quiosc. Canvis marcats per la imparable digitalització de la societat.
En revistes especialitzades es comenta repetidament que la compra digital és la causa del tancament massiu de centres comercials als Estats Units. És una bona raó, però no l’única. El patró comercial que feia atractiu els centres comercials d’allà està caducat: ara no hi ha prou en què hi hagi una gran botiga d’atracció, com l’híper o una botiga departamental, en els extrems del centre i la resta constituïda per petites botigues distribuïda pels passadissos. Aquest model no atrau el consumidor actual que busca en l’experiència de compra la seva satisfacció (més que l’obtenció del bé concret). Sembla paradoxal que mentre als US es tanquen centres comercials, al sud d’Europa se n’obren de nous. El model que s’implanta aquí està més centrat en l’oci i la restauració, que es complementa amb la compra corrent i també de moda, electrònica, a bon preu. Si a això li afegim les ganes de trobar oportunitats d’inversió i reactivació progressiva del sector de la construcció, la creació de nous centres comercials està servida. Ens acomiadem amb en Jordi amb sentiment compartit que jugarem bé a la lliga dels grans quan toqui.
* L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
