Betània de Transjordània és el lloc bíblic més important de l’actual Regne de Jordània. Es troba a nou quilòmetres al nord de la Mar Morta, en la riba est del riu Jordà. Allà es va establir Joan Baptista i Jesús hi va ser batejat. El Senyor també va pregar allà i reuní els seus primers deixebles. Aquest indret ha estat visitat per sant Joan Pau II, per Benet XVI i també pel papa Francesc en les seves respectives peregrinacions a Terra Santa. De la mateixa manera, en els nostres pelegrinatges diocesans a Terra Santa hem tingut l’ocasió d’acostar-nos a aquest lloc sant per renovar la nostra consagració baptismal. Recordo l’emoció dels pelegrins en la Litúrgia de la Paraula i especialment quan repetíem el gest de vessar aigua sobre els seus caps al mateix riu Jordà, en el lloc aproximat on Jesús va rebre el baptisme de conversió de les mans de Joan.
La figura i el missatge de Joan Baptista deurien causar un impacte extraordinari en el poble d’Israel en aquell moment de tanta expectació. Per això hi acudia molta gent de Judea i de Jerusalem, per confessar els seus pecats i rebre el baptisme de Joan. El relat de sant Marc ens presenta Jesús, que arriba des de Natzaret de Galilea. D’aquesta manera acaba la seva etapa de vida oculta i s’inaugura la seva missió a Israel. A través d’aquest gest es fa solidari dels pecadors encara que ell de fet no necessita cap purificació. Quan surt de l’aigua el cel s’esquinça i l’Esperit baixa i ressona des del cel la veu del Pare celestial que el proclama com el seu fill predilecte i testimonia públicament la seva missió salvífica universal. A partir d’aquest moment Jesús comença la seva vida pública.
L’expressió "el cel s’esquinçà" és una imatge simbòlica, una manera bíblica de dir que Déu entra en comunicació amb l’home, que el cel i la terra s’uneixen; és un signe d’intercomunicació amb Déu que es realitza en Crist perquè en la seva persona s’estableix la comunicació definitiva entre Déu i l’ésser humà. El baptisme que Jesús institueix, en l’aigua i en l’Esperit Sant, significa un nou naixement, una nova vida. Pel baptisme som alliberats del pecat i constituïts com a fills de Déu, membres de Crist, incorporats a l’Església i participants de la seva missió. La vida cristiana comença en el sagrament del Baptisme. El cristià rep en el Baptisme una vocació a la santedat i a la missió, una crida a viure plenament la seva condició de fill de Déu i a ser testimoni de Jesucrist en el món. Per això, celebrar la festa del Baptisme del Senyor ens porta a ser molt conscients del seu sacrifici redemptor pel qual hem estat salvats així com del nostre compromís de conversió i de testimoni, que hem de renovar i proclamar.
La santedat és el ple desenvolupament de la nostra realitat de fills de Déu. És gràcia de Déu, un do seu, vida nova que ens ofereix contínuament per poder arribar a aquesta meta. La resposta per part nostra ha de ser de confiança, de desig, de col·laboració, de correspondència generosa des de la nostra llibertat. La missió evangelitzadora ha de propiciar una renovació profunda, una autèntica transformació de cada persona i de tota la humanitat, perquè Crist ha vingut per fer noves totes les coses. Tant de bo el nostre testimoni arribi a "esquinçar", a vèncer les dificultats i prejudicis, i, bo i transmetent l’alegria i la bellesa de la vida cristiana, ajudi els altres a trobar-se amb Déu. Aquest és el meu desig en la festa del baptisme del Senyor.
* L’autor és bisbe de Terrassa
