D’origen granadí però estretament vinculat a Terrassa, és l’ànima del projecte And&Cat Music Coral, que uneix l’orquestra i el cor de l’Academia de Artes Escénicas de Baza amb cors de la comarca. Es va formar al Conservatori de Terrassa, on va ser director del seu cor durant 10 anys. Aquest projecte ha realitzat, recentment, una gira de quatre concerts per terres vallesanes.
Com va anar la gira de quatre concerts i d’on surt la idea?
Hem estat per la província de Barcelona, i principalment pel Vallès. Això ve de quan vaig ser director del cor del Conservatori de Terrassa, des de l’any 1984 fins a 1990, i les agrupacions musicals i orquestres que vaig dirigir abans de tornar a Granada. Vaig tornar a la meva terra, i a Baza, amb el meu company, vam fundar l’Academia de Artes Escénicas de Baza. I, al departament de música, tenim orquestra i cor.
El projecte va agafar forma.
Tenia moltes ganes de venir aquí i fer algun intercanvi amb les agrupacions que havia dirigit i fer un concert. I molta gent que coneixia i amb qui havia treballat es va anar afegint al projecte. I, al fer-se més gran, li van posar nom.
Li van posar, de nom, And&Cat Music Coral.
Sí, que vol dir Andalusia i Catalunya Music Coral. Són entre 70 i 80 persones, juntament amb la gent de l’acadèmia. Han anat assajant entre Terrassa i Sabadell, i jo venia un cop al mes per ajuntar una mica la feina. I el resultat han sigut aquests concerts que hem fet.
La idea és continuar amb el projecte.
La idea és fer-ho a Granada, trobar unes dates. Fer com a mínim dos o tres concerts per tancar amb molta solera aquest cicle. Estem treballant la idea de continuïtat per donar forma a aquesta idea de música andalusa i catalana, però hem de trobar un perquè, sigui pel tipus de música, o pels autors. Lorca, per exemple té molta relació amb Catalunya. Hem de trobar històries per treballar, i ja tenim alguna idea.
L’experiència ha sigut positiva?
Molt bonica i molt profitosa. L’experiència ha sigut molt enriquidora i, musicalment, ens ha donat molts fruits.
Per a aquesta primera trobada, van triar l’obra “Magnificat”, de John Rutter. Van triar-la per algun motiu en concret?
Podríem haver-ne triat alguna de diferent però a Granada vam tocar aquesta el dia de la nostra presentació. És una obra enriquidora, tant per a qui toca com per a qui l’escolta. No és un clàssic dur d’escoltar i volíem una peça més popular. El públic era molt divers i aquesta obra permet tot això. Són melodies que predisposen a escoltar-les de forma més relaxada.
Feia molt temps que no venia a treballar a Catalunya?
A dirigir sí, feia molt temps. Havia vingut a fer alguna coseta però no com a director o professional de la música. Aquesta ha sigut la forma de tornar a treballar amb la gent que havia treballat i poder mostrar la meva feina d’allà. I agrair tots aquests anys que vaig passar a Catalunya.
I quin nivell ha vist, musicalment parlant?
He vist un nivell altíssim. Parlant de la música coral, Catalunya n’és capdavantera i el nivell dels cors amateurs és molt alt. La gent està molt preparada i, individualment, es prepara molt, i això és important a l’hora d’assumir les obres. Això diu molt de la preparació i de la motivació dels cantaires.
Entre Andalusia i Catalunya hi ha lligams en tots els sentits. Es noten a l’hora de fusionar-los en la música?
Estem en uns temps de canvi i estem tots a l’expectativa que passin coses. I, passi el que passi, tot ha de canviar i això ha d’enriquir les relacions entre les comunitats i la gent que pensa d’una manera o d’una altra. I estem disposats que la música sigui aquesta línia que ajudi aquestes coses, aquesta part social. Hem de treballar perquè la música ens uneixi.
Va ser complicat fundar la seva acadèmia a Baza?
Baza està rodejada d’una zona de pobles petits. Hi ha una tradició cultural en les bandes i hi ha molta afició per tot això i per la cultura. Fa sis anys que funciona l’acadèmia, i hem crescut per tota la comarca. I hem arribat a tots els pobles petits de la zona.
Els joves ara tenen més oci. Allà tenen molt interès per aquest tipus de música?
Allà hi ha molt interès. Ens agradaria que n’hi hagués més, però quan ofereixes propostes de qualitat, amb cara i ulls, sempre hi ha predisposició. Hem de treballar per una proposta física que estigui al cap de tothom.
Hi ha algun instrument preferit?
A les bandes tot és música de vent i la de corda no està tan treballada. Però fa uns anys que els conservatoris apostem molt per la corda. El nivell cada vegada és més alt, els directors tenen més qualitat i les bandes s’estan preocupant per assolir programes de més alta dificultat. I això ve del fet que la gent està més preparada.
