De les tradicions catalanes que s´associen al canvi d´any, n´hi ha una que ja acumula 157 anys d´història. És la del “Calendari dels pagesos”, un almanac que va veure la llum l´any 1861 i que, de fet, avui és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s´edita d´una forma ininterrompuda.
Com el seu nom indica prou bé, el “Calendari dels pagesos” ofereix informació sobre pràctiques agrícoles diverses, des de quina és l´època de la sembra i la plantació fins a quines són les fruites i les verdures de cada temporada.
El cel també ha format part des de sempre de la vida dels pagesos. Cap a ell miraven per saber quina hora era, i l´encertaven a partir de la posició del sol i de l´època de l´any en què es trobaven. I, cap al cel, els pagesos encara miren, de vegades tement que una inoportuna pedregada els espatlli la futura collita.
Astronomia, fires i mercats
Al “Calendari dels pagesos” no podia faltar, doncs, una referència a l´immens espai blau que tenim damunt nostre. En aquest cas, en la seva extensió astronòmica, ja que l´almanac inclou dades sobre els eclipsis de sol i de lluna. Com a curiositat, el calendari recull que aquest 2018 veurem dues vegades el fenomen de la lluna blava, en què la dama de la nit es vesteix del color del mar. Els nostres avis pagesos venien, als mercats setmanals, les fruites i les hortalisses que cultivaven. Aquests mercats solien celebrar-se al municipi més important de la zona. Seguint el fil de la tradició, el “Calendari dels pagesos” també incorpora les dates de les fires, els mercats setmanals i les festes majors de tots els municipis de Catalunya.
Alhora, l´anuari inclou el santoral, a més d´articles d´actualitat. El calendari d´enguany, per exemple, dedica un text a com utilitzar l´aigua amb mesura si reguem el nostre jardí. Aquesta agenda anual ens aconsella plantar-hi una gran quantitat d´arbres i arbustos, que són plantes que no necessiten rebre massa aigua per viure. Per contra, el dispendi hídric serà molt més alt si hi plantem gespa.
El “Calendari dels pagesos” del 2018 també fa referència al temps solar i al temps oficial. Ens explica per què Espanya, tot i pertànyer al mateix fus horari que Portugal i el Regne Unit, va una hora avançada respecte a aquests dos països. La decisió la va prendre, l´any 1940, el govern de Franco, que va decidir que, a Espanya, hi hauria la mateixa hora que a l´Alemanya de Hitler i que a la Itàlia de Mussolini.
Poesies, consells, dites populars i reflexions formen part del calendari, que, a banda, té una estètica molt particular. En aquest sentit, a la portada veiem la “roda perpètua”. Ideada pel frare Domènec Varni i publicada pel frare Miquel Agustí, prior del temple de Perpinyà al segle XVII, “la roda perpètua” pronostica quins anys seran fèrtils, molt fèrtils o bé estèrils o molts estèrils pel que fa al cultiu. Tenim bones notícies, perquè el calendari ens indica que el 2018 serà un any profitós des del punt de vista de la terra.
Un altre dels elements gràfics característics de l´almanac són els gravats de l´il·lustrador Ricard Opisso, que va ser aprenent i col·laborador d´Antoni Gaudí. Opisso era un dibuixant costumista d´històriques publicacions satíriques com “L´esquella de la torratxa”, “Cu-cut!”, “La campana de Gràcia” i “En patufet”.
Una tradició
Com hem esmentat, el “Calendari dels pagesos” és la publicació en llengua catalana que fa més anys que surt a la venda ininterrompudament. El seu editor actual, en Joan Tomàs, destaca que els darrers temps han incorporat nous continguts, de temes d´actualitat. “Ara hi ha molts menys pagesos que quan es va crear el calendari, és evident, però no ha minvat l´interès per l´agricultura, la meteorologia i les tradicions.” Tomàs afegeix que ha ocorregut “tot el contrari” i com a exemple diu que “a qui té un hort a la terrassa de casa, també li interessa el calendari del pagès”. Un article curiós que enguany incorpora l´almanac és el que fa referència als espigoladors. Qui eren aquestes persones? Doncs aquelles amb pocs recursos, que no tenien terres pròpies per conrear i que es dedicaven a recollir allò que havia quedat al camp un cop que s´havia fet la collita. I sempre havent demanat permís abans al terratinent de torn.
Un altre text ben interessant és el dedicat als calendaris medievals que hi ha esculpits a tres monuments catalans. Un d´ells es troba a la portalada del monestir de Ripoll. Un altre calendari està en un tapís, el de “la creació”, de la catedral de Girona. I el tercer és present al claustre de la catedral de Tarragona. El “Calendari dels pagesos” d´aquest any fins i tot ens dóna alternatives a l´hora de menjar o elaborar la deliciosa xocolata o el cacau.
L´autor de l´escrit, en Joan Tomàs, destaca que una de bona és la farina de garrofa, “que podem utilitzar com a alternativa saludable de la xocolata o el cacau, ja que no té efectes d´addicció ni estimulants; compta amb entre un 40 i un 50 per cent de sucres naturals, com la fructosa, la glucosa, la maltosa i la sacarosa, i té menys d´un 2 per cent de greixos i força fibra”.
