Que un ciutadà del carrer pugui pensar que no prendre partit en alguna qüestió és "no fer política", que és "ser objectiu" o "neutral", passi. És el resultat de considerar que allò que hi ha és resultat de l’estat natural de les coses i no, com és en realitat, la conseqüència d’una presa de partit. Però que això ho sostingui un polític no té perdó de Déu. Recorda allò del dictador Franco quan recomanava a un jove: "Faci com jo, no es fiqui en política".
Això és el que he pensat quan he llegit que el regidor Javier González, de Ciudadanos, ha demanat al PSC i a TeC que no donin suport als "separatistes" amb l’argument de respectar la majoria de terrassencs. No cal dir que la primera sorpresa seria que PSC i TeC, efectivament, donessin suport a l’independentisme. Però no. La raó d’aquesta petició ve pel fet que l’alcalde Alfredo Vega va confirmar que faria efectiu l’acord pres pel ple del novembre passat d’il·luminar la façana de l’Ajuntament de color groc en solidaritat amb els presos polítics o, per dir-ho com Vega -segons el Diari-, amb els "presos empresonats", valgui la redundància.
Precisem. En primer lloc, solidaritzar-se amb uns presoners polítics no significa assumir la seva causa. Es tracta, simplement, de denunciar una situació injusta. En segon lloc, va de complir l’acord democràtic del ple. Tercerament, el senyor González tracta els empresonats com a condemnats quan diu que "s’han saltat les lleis". Que no corri tant el regidor de C’s, perquè són presons preventives, dictades en la fase d’instrucció prèvia al judici. Ja veurem el final del procés, si cal al Tribunal dels Drets Humans a Estrasburg. Quart, la indefinició dels Comuns respecte de la independència fa que ni els independentistes ni el bloc del 155 tinguin la majoria absoluta dels terrassencs. Quan fem el referèndum acordat que Ciudadanos no deixa fer, ho sabrem definitivament.
Però, sobretot, i en cinquè lloc, el que no pot dir el senyor González sense que haguem de pensar que actua de mala fe -o que ens pren per imbècils- és que no fer res, no prendre partit sobre l’empresonament o exili d’un govern amb majoria democràtica i d’uns líders pacifistes acusats abusivament de ser violents, sigui una posició "neutral". No fer res, senyor González, és prendre partit per l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la Constitució. I, per tant, no fer res és un abús respecte no tan sols al 40 per cent de terrassencs que han votat independència el 21-D sinó de la majoria -n’estic més que segur- que sense voler la independència està horroritzada amb la justícia espanyola. Sí, aquesta justícia que deixa que condemnats com el gendre del monarca o violents d’extrema dreta no siguin a la presó, mentre hi manté gent encara no jutjada i sense capacitat de fer cap mal.
No sé si el senyor González coneix personalment els membres del govern perseguits per la justícia i els presidents de trajectòria pacifista d’Òmnium i l’ANC. Si més no, se li podria demanar un mínim d’empatia per Josep Rull i Lluís Puig. I, sense que hagi d’estar a favor de la independència, la seva solidaritat amb els que encara són injustament a la presó seria mostrar un mínim sentit democràtic i una adhesió als drets humans més bàsics. En canvi -i que no s’enganyi ni ens vulgui enganyar- la seva posició, a més d’insensibilitat democràtica, posa en evidència la voluntat perversa d’un ús partidista dels presoners polítics. Una actitud humanament i políticament deplorable.
