Any nou, vida nova! Essent clàssic, però, segueixo optant pel meu costum de tibar d’adagis i frases fetes. Sempre penso que donen prou joc de si. En qualsevol cas, no s’hi val a badar. Faig aquest matís perquè -per exemple- el que he encabit al títol no es pot traduir pel bec gros. A l’estil que feia la Trinca sorneguerament. Certament, l’any que sortosament hem acabat no ha estat gens fàcil. La classe política -que, d’aquest ram, sembla tenir-ne poc- ha tingut cura de complicar les coses. Àdhuc d’emmerdar-les fins a límits insospitats. Arribo a creure que opten per fer el vagarro. Ací va com a anell al dit la traducció castellana: "No se hizo la miel para la boca del asno". La inestabilitat política de no saber, encara, qui governarà el Principat ho condiciona gairebé tot. Després de la barrina del procés i el mal remei d’un infumable article 155, topem amb nous estirabots. Tal com raja, acaba de néixer una nova tabarra: la del concepte Tabèrnia. Ja només ens mancava això. Cada dia que passa tinc la percepció que ens apliquen la tàctica del beu-te aquest ou, que l’altre es cou.
Enmig d’un atzucac enrevessat, caldria imposar la tècnica del "tabula rasa" llatí. Fer cau i net. Suggerir saba nova. És a dir, altres rostres. Si amb Puigdemont, Junqueras, Forcadell, Romeva, Turull, Rull, Rovira i altres hem arribat on som, repetir el teatre amb idèntics actors pressuposa un estancament previsible.
Cert és que C’s proclama que va guanyar (el proppassat 21-D) en vots i escons. Evidentment, per molt que facin un vaitot, no es menjaran una rosca. Esdevé impossible que puguin formar govern. A l’altre bàndol, ERC i els hereus de l’antiga CiU (que canvien de nom cada dos per tres) són en situació d’empat tècnic. En aquesta conjuntura, em plau citar la fórmula municipal -que funciona- a Santa Cruz de Mudela (Ciudad Real): en una situació similar, durant dos anys han pautat un batlle del PP i l’altra meitat del mandat, un del PSOE. Demano, tal vegada, la lluna en un cove si aquest experiment el clonem a Catalunya? Si més no, que el considerin seriosament. I, si us plau, que s’oblidin de la CUP! Tot i que es quedin a dos vots de la majoria absoluta. No s’hi val a repetir vells errors. Llavors, sí que cridaria -ben fort i de bell nou- el refrany del títol.
