Segons la dita popular, “menjar raïm per Cap d’Any porta diners per a tot l’any”. Sigui cert o no, potser val més no temptar la sort i tenir preparats els 12 grams per quan comencin a sonar les campanades que donaran pas al 2018.
Aquesta és una tradició de la qual en sabem ben poc. L’explicació més estesa és que la implantació d’aquest costum és el resultat de la iniciativa d’uns viticultors del sud del País Valencià, que l’any 1909, un any d’excedència de collita, van idear aquesta estratègia per donar sortida a un excés de producció. L’hàbit s’hauria anat implantant a partir d’aquell moment arreu de l’Estat, però no va ser quelcom immediat, ja que no apareix esmentat al Costumari Català de l’època, i per tant denota que no era un fet gaire arrelat.
Potser, però, la decisió no va ser tan fortuïta com sembla. Ja a l’antiga Roma es creia que menjar grans de raïm ajudava a pal·liar els efectes dels empatxos, un problema que resulta bastant habitual durant aquests dies de festes nadalenques.
De fet, la història d’aquesta fruita és remunta a molt antic, ja que es van trobar vinyes fòssils en sediments del Terciari, el que indicaria que la vinya ja era present al Mediterrani abans de les glaciacions del Quaternari i que va ser el clima fred el que les va fer recular cap a l’Orient, d’on fins fa uns anys es considerava que havien arribat, entrant a Grècia i més endavant a Itàlia.
L’extensió d’aquest cultiu es deu fonamentalment a la importància que va tenir el vi per als grecs i els romans, i especialment per als comerciants fenicis, un poble situat en els actuals països de Síria, Líban i Israel, que es van dedicar a comerciar i estendre el seu cultiu en tots els pobles amb els quals comerciaven. A més, el raïm es va tornar un símbol de gran importància, ja que és la fruita que dóna el vi i en la cultura romana i grega existia un déu del vi (Dionís o Bacus, respectivament). De fet, els romans celebraven unes grans festes denominades bacanals en honor a aquest déu i com a tribut al vi.
Llarga tradició
A Catalunya també es tracta d’un conreu molt important històricament. De fet, un exemple el trobem en el ric lèxic referent a la planta, el seu conreu i la transformació dels seus fruits en vi. Així mateix, el conreu de la vinya ha generat la característica fisonomia de gran part del paisatge rural de la Catalunya actual.
De raïm, se’n produeixen uns 60 milions de tones l’any, de les quals un 80% es destinen a l’obtenció de vi, el 13% al consum com a raïm de taula i la resta a l’elaboració de suc i altres productes com el vinagre, la melmelada o les llaminadures. A Catalunya, la superfície total destinada al conreu de la vinya és de més de 50 mil hectàrees, amb una producció que va ser d’unes 350 mil tones el 2016.
Propietats cosmètiques
Finalment, també en destaquen les seves aplicacions en la branca de la cosmètica. En la pell, hidrata i recupera els efectes de la sequedat. La polpa d’aquest fruit estesa sobre la cara en forma de mascareta durant uns 20-30 minuts és un bon recurs per eliminar les arrugues i aconseguir una pell més llisa.
La saba de la vinya, a més, també es pot utilitzar per desinflamar els ulls si s’aplica un bany sobre els mateixos. Així mateix, el vinagre de raïm blanc pot servir per treure les taques grogues de les ungles, el que millorarà molt el seu aspecte estètic.
