A menys d’una setmana de complir els 49 anys, s’apaga lentament la vida de l’expilot de fórmula 1 Michael Schumacher. Avui, justament, fa quatre anys que va patir un malaurat accident, mentre practicava esquí als Alps francesos. D’allí, se’n derivaren un seguit de lesions cerebrals que s’auguren com a irreversibles. D’aleshores ençà, ja no res ha estat el mateix. L’abril de 2014, semblava albirar-se una escletxa o bri d’esperança. Tot, però, fou una falsa alarma. La seva vida ha anat perdent qualitat de forma progressiva. El seu entorn familiar mes íntim, liderat per la seva esposa, ja ho ha anat assumint. Evidentment, ha estat i segueix essent una tasca feixuga i trista.
La seva exitosa carrera s’endegà al Gran Premi de Bèlgica l’any 1991. La darrera cursa va tenir lloc al GP de Brasil vint-i-un anys més tard. Pel bell mig, són set els campionats mundials que configuren el bagatge (els anys 1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004). Una època daurada pel que fa a ritme i nivell de guanys salarials, amb xifres que havien ultrapassat els cent milions de dòlars per temporada. Tot plegat contrasta amb la decrepitud actual, on jeu a casa seva en una habitació adaptada i pesant menys de quaranta-quatre quilos. Com un pollet amb tan sols plomes i ossos. El manteniment de tot aquest engranatge comporta un cost altíssim. Fins al punt d’haver d’anar alienant/venent propietats del matrimoni, per tal de poder-hi fer front. Sembla fàcil de dir i pràcticament impossible d’imaginar-se mínimament. Qui ho havia de dir?
Conegut com "el Kaiser", la felicitat semblava ésser la seva companya de viatge. Fins que, un jorn infaust, història i destí li giraren l’esquena. Un moment en el qual la vida prenia rumbs mai no imaginats. Un segon ho pot capgirar tot, de cap a peus. Tots ells tenen la inconsistència d’un paper de fumar… Només disposem de l’avui, el moment puntual de l’ara que se’ns regala per viure’l amb passió. La vida no ens pertany. Som pols i ens reconvertirem en el mateix. Vam néixer sense res i morim igual. El temps s’esmicola. Per tant, val més viure, gaudir, valorar, estimar, perdonar i lluitar per ésser feliços. Val la pena tenir-ho present. Molt més, ara que s’acaba un altre any de la nostra vida.
