Sovint, recordar fets de la història recent pot molestar gent. Si més no perquè se sent interpel·lada. Mal que els pesi, tanmateix, la veritat és dura d’assumir. I, alhora, les promeses -quan es fan- s’han de complir. Si no la credibilitat de qui les ha fet pot quedar en entredit.
Ho dic, just avui, dia de la grossa. Voldria que em toqués la rifa. Més encara, celebraria saber que -després de set anys- neix un orgue adient al Sant Esperit. Estic acostumat a perdre pel que fa al sorteig de loteries. Gairebé mai no hi jugo. No em preocupa gens ni mica. Diàriament -matí i vespre- agraeixo la sort de viure un dia més. És el regal immens que em fa més feliç. Els altres poden ésser relatius.
Tornant al tema d’origen, en faig quatre pinzellades històriques per situar el personal:
€ L’any 2010, finalment, va petar l’orgue històric del Sant Esperit, “provisional” des d’un llunyà 1941. Essent l’arranjament inabastable, de moment s’optà per suplir-lo amb el que hi havia a la capella del Santíssim. Havia estat propietat d’en Jordi Alcaraz (q.e.p.d). Abans de morir, el llegà al Joan Casals Clotet. És clar que, quan la interinitat esdevé definitiva, quelcom no va tant a l’hora com calia suposar€ I això pot no agradar llegir-ho.
€ Avui tindrà lloc la 25a. edició del tradicional concert nadalenc al temple referit. Em permeto no insistir en el programa, de tots prou conegut i de gran nivell. En l’edició de 2010 -a la mitja part del concert- el bisbe Saiz Meneses prometé cercar un padrí/mecenes que endegués la viabilitat del projecte. Amb les informacions discrecionals de què disposo, és evident que el més calent és a l’aigüera. Encara no toca? Tant costa obrir un compte bancari d’Amics de l’Orgue? Bé s’ha fet arreu del país. El sol fet generaria moviments altruistes positius i afavoridors.
€ Enmig del tema, fa mal d’ulls la donació de sengles orgues -per part dels germans Josep i Montserrat Freixas Vivó- a les parròquies Sagrada Família/Terrassa i Santa Maria/Capellades.
Dit això, em declaro per convicció amic de l’orgue, de ben petit. Duc a la sang un ADN que vaig mamar a casa del senyor Freixas i que em potencià l’orde dels salesians.
