El teatre, la dansa i la música des de sempre han estat a la base de la formació de la persona. Afortunadament en els plans d’estudi de l’escola catalana formen una columna vertebradora, avui que es posa en qüestió el model educatiu català, volem trencar una llança per tots aquells professors enamorats del seu treball que dediquen totes les seves forces i tota la seva passió a ensenyar teatre, dansa i música.
En un món dominat per les ciències, les humanitats s’obren camí donant la mà a la vida. Des de la meva experiència professional vull en aquest article prenadalenc retre homenatge a dos professors de música amants del seu treball que sembren i arrelen els seus alumnes a la vida. Sota la filosofia d’ajudeu-me que t’ajudaré els artistes pedagogs s’enfronten al dia a dia a les aules. L’exemple que porto avui a aquesta columna és el de la coral de l’INS de la Torre del Palau fundada el 1991 per Lydia Campà, germinadora de tantes coses, iniciadora de tants camins, constructora d’autopistes cap a la cultura, des de la seva condició moral i ètica, que a l’inici dels noranta va fundar la coral amb un grup molt reduït d’alumnes entusiastes de la música. La idea de la coral és una activitat extraescolar que valora el compromís dels alumnes i la convivència de persones d’edats diferents i cursos diferents que afavoreixen la cohesió social i l’ambient cultural del centre. La tècnica de la barreja afavoreix la diversitat i l’enriquiment mutu. El professor fora de l’horari lectiu acompanya l’alumne en el seu enriquiment personal, l’artista pedagog preveu l’imprevist. La consciència corporal és el principi d’aprenentatge i el cor n’és la font, s’ajuda l’estudiant a crear les seves pròpies eines a partir del seu coneixement de la música i la seva pràctica.
Lydia Campà va deixar la coral en mans d’un dels seus alumnes més avantatjats, Jordi Cunillera, que en va agafar el testimoni al 2010 amb l’esperit d’ajudar a imaginar i a descobrir, estimular la superació mitjançant la música.
Dissabte passat la coral de la Torre del Palau, sota la direcció de Jordi Cunillera, va fer un concert solidari a l’església de Sant Pau del barri de Bonaire. Un exemple de la pedagogia de la solidaritat amb la persona com a fons i forma, una forma ètica d’entendre el món, plena de valors i compromisos; en aquests temps materialistes que 65 adolescents s’impliquin en una activitat solidària és la base de l’existència de tota societat avançada i compromesa formada per individus conscients de la realitat i de la terra que trepitgen. Vam tenir l’oportunitat d’assistir al concert i descobrir el grau d’implicació i qualitat artística del treball de Jordi Cunillera amb la coral: els ritmes, la sonoritat, els timbres, els tons, els procediments expressius, les melodies, les harmonies i les formes en el marc espiritual d’una església.
