En la nostra cultura cristiana, llatina, mediterrània…, no sé com dir-ho, la mort queda com esmorteïda i amagada entre els nostres sentiments i pensaments, no parlem gaire d’ella.
Quan l’altre dia un jove de 81 anys em comentava que ell no es volia morir, que tenia ganes de fer coses i sentir-se viu, li brillaven els ulls d’emoció i alegria. Tots sabem que hem de marxar però no es tracta del comiat sinó de com hem caminat per aquesta vida. Des que naixem no ens eduquen en un tema pel qual tothom hi ha de passar, només el coneixem quan algú proper a nosaltres emprèn un altre recorregut, per als que ens quedem desconegut.
Jo no situaria tant la reflexió en l’acceptació o no del moment del traspàs, vés a saber si ens n’adonem, i sí que la centraria en el fet que els darrers anys de la nostra existència han de ser de la màxima qualitat.
La vida ens ha de portar a poder gaudir del dia a dia d’una manera reposada, serena, emotiva i viscuda. Assaborir els petits moments que cada jornada ens presenta per davant. Eliminar qualsevol element que ens pugui distorsionar el pas de les hores i afrontar els inevitables problemes que tots tenim des del poder de l’experiència i el saber fer. Eliminar els prejudicis, valorar les expectatives, motivar les actuacions, disposar del temps amb llibertat, controlar el menjar, caminar acompanyat del sol, sentir que sóc feliç i positiu.
Lluitar per mantenir-nos joves vol dir tot això, vol dir oblidar rancúnies del passat, buscar-nos reptes personals, encoratjar el nostre dinamisme, dedicar-nos temps, menjar poquet i fer llargues passejades pensant que som uns privilegiats i que tenim tot allò necessari per ser feliços.
Educar per la vida i per la mort vol dir educar per gaudir dels bons moments que la vida ens dóna. Reconèixer i expressar les emocions positives i negatives. Educar per a l’èxit i per a la frustració. Saber demanar i oferir ajuda (empatia) i també educar una actitud positiva basada en el sentit de l’humor i el sentit comú. Educar, en definitiva, el fet de viure per encarar la mort satisfet, tranquil, harmònic.
Ara vinc del tanatori, hi he anat per acomiadar el Pere, tenia 81 anys i no es volia morir, tenia ganes de fer coses i sentir-se viu. Els ulls ja no brillaven d’emoció i alegria, els tenia tancats. M’he recollit una estona amb ell i li he dit: "Enhorabona, Pere, has marxat amb la mateixa dignitat i passió de com vas viure. Fins a l’últim dia, fins a l’últim alè, demostrant a tothom el secret de l’eterna joventut. Demostrant a tots els que hem tingut la sort de conviure amb tu que la vida, especialment els anys de la vellesa, és pur testimoni de les conviccions que t’han mogut. Vitalitat, optimisme, esforç i passió.
Passió per tot allò en què has cregut, per tot allò que has viscut, per tot allò que has sentit, per tot allò que has estimat.
Pere, la mort t’ha escollit perquè li facis companyia i és que la mort pot ser molt cruel però sap a qui s’emporta.
Avui he vist els familiars d’en Pere, tranquils i serens, i només tenien una obsessió: transmetre la idea que el Pere havia viscut molt intensament.
Ens ha quedat clar que en Pere ha viscut la vida.
Bon viatge amic.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
