Opinió

Només faltaves tu

Escric aquest article unes hores després d’haver viscut i sentit l’emoció de l’homenatge que el Centre d’Estudis Històrics i l’Arxiu Històric de Terrassa varen retre a la nostra estimada i enyorada Lourdes Plans. La presentació del num. 32 de Terme (la ciutat és conscient del que significa?) esdevenia el marc idoni i merescut per fer la recordança d’una persona que conjugava el treball amb la bondat. Escric ben lluny d’afegir res a tot el que es va dir sobre la Lourdes, ans al contrari. Només puc felicitar ben sincerament els organitzadors de l’acte, Manel, Joan…, i les persones que en varen fer sincera i autèntica recordança. El protocol requereix sovint de la naturalitat que va estar present durant tota l’estona.

Ahir era un dia trist pel seu significat però també de satisfacció per veure l’auditori ple de gom a gom i amb la complicitat de recordar una historiadora de Terrassa, la nostra historiadora, i certificar d’alguna manera que l’interès per la nostra història i el nostre passat gaudeix d’una gran vitalitat. Quan t’adreces a alguna convocatòria, llargament anunciada, sempre ho fas pensant en qui trobaràs o amb qui pots contactar, dir o agrair alguna qüestió pendent. D’alguna manera, i no és pas exclusiu, vas preparant-te per a l’arribada i presa de contacte amb els amics i coneguts, àdhuc, gent que li has perdut la pista. L’acte d’aquest dijous no n’era una excepció i tenia la singularitat de ser un homenatge i una presentació alhora. En qualsevol cas ben adient i fet amb el cor i amb l’estima de les persones. Em vaig dedicar a fer un resseguiment visual de qui hi havia i m’adonava que tots els qui la van conèixer, estimen la història i/o escriuen o diuen alguna cosa al respecte hi eren presents. Ningú va voler passar per alt, en una freda tarda de Santa Llúcia, el seu compromís/homenatge amb qui va fer tant per la història de la ciutat i amb qui ens ha deixat una generosa bibliografia d’obligada consulta per a nombrosos projectes i temàtiques.

No sé si és molt agosarat parlar de gremi d’historiadors i amics/col·laboradors de la història de la ciutat, potser la paraula grup es quedava curta, però tant si l’expressió és admesa, o no, podem dir que en aquesta convocatòria hi eren tots els seus associats amb independència d’estats de recerca, situacions personals/familiars o projectes en perspectiva. Sempre m’acompanya la sospita sobre la salut i ferm compromís vers el nostre passat i vers una ciutat que potser no coneixem tant com sovint ens imaginem/presumim.

Veure tanta gent i tantes complicitats és motiu per renovar il·lusions i ganes i seguir fent recerca amb la discreció, rigor i humilitat amb què la Lourdes Plans ho va fer durant tants anys. Moltíssims menys dels que tothom desitjava.

Veure tanta complicitat és motiu per renovar il·lusions i ganes i seguir fent recerca amb la discreció i rigor de la Lourdes Plans

To Top