Tota la nostra vida és una preparació per a alguna cosa: preparem les petites feines de la jornada i també els grans esdeveniments; es preparen les reunions familiars i els encontres multitudinaris; els professors preparen les seves classes i els alumnes, els seus exàmens; cada persona que treballa prepara els instruments pertinents per a la seva activitat laboral; cal preparar els actes més importants de la vida, com ho són la celebració d’un sagrament, el naixement d’un fill o tantes intervencions importants en els diferents àmbits professionals. Aquest segon diumenge d’Advent hem escoltat la veu de Joan el Baptista, que ens exhorta a preparar el camí del Senyor. Al cap i a la fi, la nostra vida no és altra cosa que una preparació per a l’encontre definitiu amb el Senyor.
Joan Baptista és el precursor del Messies. Es tracta d’un profeta de foc, una veu que crida en el desert amb llibertat i valentia. La seva indumentària es compon d’una pell de camell i un cinturó; s’alimenta de llagostes i mel boscana. Se sent lliure de lligams i es dedica amb totes les seves forces a la missió que ha rebut: preparar el camí del Senyor suscitant l’esperança en el poble d’Israel. La seva predicació ressona de manera directa i contundent cridant a la conversió per rebre el perdó dels pecats. La seva figura esdevé commovedora i edificant per la humilitat i per l’amor que mostra a Aquell de qui no és digne de deslligar-li la corretja del calçat: prepara el camí, assenyala el Messies i després desapareix amb tota discreció. No cerca el protagonisme en cap moment, al contrari, s’abaixa ell mateix amb humilitat per enaltir Jesús.
Als jueus fidels que esperaven la vinguda del Messies, els ajuda a centrar-se en el que és essencial, la conversió del cor. Als qui estan apartats de Déu, els convida a tornar al bon camí i exhorta tothom a preparar-se per a l’encontre amb el Senyor que ve. El seu crit profètic continua ressonant al llarg dels segles i l’escoltem també en la nostra època. L’ésser humà tendeix amb facilitat a allunyar-se de Déu, a qui no pot veure materialment, i a quedar atrapat per les criatures i les coses, que pot palpar i que l’envolten tothora. La crida de Joan a la conversió, a preparar el camí per al Senyor, és una crida a revisar qui ocupa el centre de la nostra vida, en què se centren els nostres desitjos i esperances, quins són els nostres ideals, en què posem el cor i les forces, a què dediquem el temps. Preparar el camí del Senyor és girar la mirada cap a Déu, posar-lo al centre de la nostra existència. Preparar el camí del Senyor és obrir el cor a Déu i al germà.
Som homes i dones del tercer mil·lenni amb les seves característiques pròpies. El filòsof francès Gilles Lipovetsky analitza en les seves obres -de manera especial en "L’era del buit" – algunes característiques de la nostra societat postmoderna: el consumisme, el narcisisme apàtic, l’individualisme exagerat, l’abandonament dels valors tradicionals, l’hedonisme immediatista, la pèrdua de la consciència històrica i el descrèdit del futur, la moda de l’efímer, el culte desmesurat a l’oci, la cultura com a mercaderia, l’ecologisme només per quedar bé, etcètera.
Doncs bé, als homes i dones d’aquest temps, ens arriba un any més el missatge del Baptista, que ens indica el camí de l’encontre amb el Senyor, amb nosaltres mateixos i amb els altres. No tinguem por.
La nostra vida no és altra cosa que una preparació per a l’encontre definitiu amb el Senyor
