Els casos de corrupció creixen a tot drap. Enlloc no hi ha un pam de net. Mai no ha estat prou vàlida l’expressió "Madrid ens roba". Amb menys motiu quan, a casa nostra, també hi ha prou casos pendents d’aclarir. Voldria equivocar-me, però tanta lentitud em fa mal pensar. No serà que hi ha gent influent que mou fils per tal que prescriguin?
Ací contrasto l’adagi del títol amb una altra oportuna expressió popular: "La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó". Algú voldria pregar per oblidar temes passats. No poden, però, ésser-ho en tant no hi hagi sentència judicial que la mati. En aquest sentit, espero la resolució del famós i tèrbol cas Pujol. Justament, l’equivalència castellana del títol vindria a ésser "a la vejez, viruelas". Certament és impropi -tant per l’edat com pel càrrec polític que va desenvolupar- haver d’arrossegar la feixuga càrrega de la vergonya. Em permeto recordar que no fou ell qui confessà la traïdoria. En va tenir cura un advocat seu, sense admetre una sola pregunta després de llegir el comunicat de premsa. Un fet patètic i comparable a la teatralitat de la compareixença de tota la nissaga a la comissió d’investigació del Parlament català.
Les darreres setmanes, una cadena de TV estatal ha endegat un programa d’investigació/hemeroteca sobre el particular, titulat "Malas compañías". Segur que no li haurà fet ni gota de gràcia. Estarà saltant com un conill. Com va fer al moment que uns periodistes madrilenys li destaparen l’amagatall andorrà. És del tot inadmissible recórrer a l’argúcia de "quan l’has cagat, plores". No hi ha dret a repartir culpes a dojo, fent anar el ventilador. Penjar el crim al pregoner és rastrer.
Després d’haver-nos hagut d’empassar la barrina independentista, la de l’article 155, les corrupteles constants del PP i altres, segueixo creient que el més calent és a l’aigüera. Per tant, de ben segur que -a tots plegats- ja els va bé que el pas del temps potser apaivagui una mica la mala maror. Mentrestant, els serrells de retallades, pobresa energètica, atencions socials insuficients, minva de pressupost a sanitat i ensenyament.
Déu faci que els resultats del 21-D permetin establir vies de pacte i diàleg!
