Vull pensar que som en un país de pandereta. No me’n sé desdir. En un to sorneguer, sempre he dit que aquesta és la "setmana de la Puríssima Constitució". Entre una i altra cosa, no sé pas qui treballarà. Els uns marxen a Brussel·les (sense que jo hi vulgui afegir més comentaris). Els altres no faran un pont, sinó un autèntic aqüeducte. A la capital del regne (la que en diuen "villa del oso y el madroño") faran festa grossa. Commemoraran l’aniversari de la Constitució. Un plec de bons propòsits, sense gaire aplicació pràctica.
Mai no n’havia llegit l’articulat. Fins que vaig pensar en el contingut d’aquesta columna. En acabar de fer-ho, m’ha semblat un conte de fades. O potser un viatge al país de Xauxa. Sento ésser tan crític, però no puc veure-ho en un altre sentit. Sobretot en llegir que tots els espanyols som iguals davant la llei (art. 14). No esmentaré noms i cognoms. Tanmateix em ve a la memòria el reguitzell inacabat d’imputats polítics per corrupció, amb matrícula per al PP. Sense oblidar la sentència del cas Nóos i el seguit de fronts oberts en aquest entorn (Gürtel, Acuamed, Fitur, Bárcenas, Púnica, Lezo, Andratx, Brugal, Camps i Fórmula 1, Taula i un llarg etcètera).
Quan toca els temes de llibertat ideològica, religiosa o d’expressió, no puc entendre les "preferències" envers la confessió catòlica (art. 16 i 17). Com em xoca i repugna l’engarjolament de membres del govern català i dels dos Jordis (ANC i Òmnium). Tot seguit, podria repetir si fa no fa el mateix -mutatis mutandae- incidint en les amnisties fiscals que contravenen l’esperit de l’art. 31. Regula que tots els espanyols contribuirem al sosteniment de despesa pública en base a la pròpia capacitat, amb un sistema tributari just, igualitari i progressiu. No cal aprofundir-hi més. Pura utopia.
Per acabar, no puc oblidar el deure de treballar i el dret a una feina (art. 35). O la igualtat de sexes i el tema vivenda. Massa coses grinyolen de manera clamorosa. Fins al punt de poder exigir -ipso facto- una reforma constitucional en profunditat. No tan sols bo i pensant en el conflicte català, molt mal trampejat per ambdós bàndols. Massa coses grinyolen. Tal vegada tenia una bona dosi de raó quan parlava d’una Constitució puríssima.
