El fred ha trigat, però ja el tenim ací. Amb tota la seva intensitat. Alhora, divendres passat també va aterrar la tradicional Fira de Santa Llúcia. Ja cal que els paradistes -en conec uns quants- s’abriguin. Amb roba tèrmica, gorres de llana, mitjons gruixuts, jerseis o anoracs de coll alt i, fins i tot, guants. De res no els serveix emprar alguna estufeta per fer menys feixuc el pas de llurs innombrables hores de venda. Els establiments de restauració de la Plaça Vella esdevenen bons companys de fatiga, ben sovint, per a tots ells. A manera d’entrepà, menú, cafè, tallat, cigaló, copeta de conyac o el que s’escaigui per tal d’escalfar l’organisme. S’hi estaran fins al proper dia 20. És a dir, cinc dies abans de Nadal. Gairebé al bell mig d’aquest període -el dimecres dia 13- s’hi escau la diada de la santa que dóna nom a aquesta bonica tradició. Remou i subjuga el cor de petits i grans, creients i gent agnòstica. Un punt de venda d’elements i/o productes nadalencs artesanals ben típics. Per guarnir pessebres, portalades, balcons o finestrals. Per vestir l’arbre del hall, menjador o sala d’estar de casa. Tot el ritual que l’envolta ajuda a revifar l’ambient nadalenc i omple d’esperança i goig la nostra rutina diària. Amb rerefons de música arrelada en nadales, el conjunt ajuda a crear un entorn atractiu, encisador i favorable.
Emmarcant els orígens d’aquest esdeveniment, cal retrocedir el rellotge dos-cents trenta-un anys. Concretament a la plaça de la Catedral de Barcelona, cap i casal de Catalunya. Un conjunt gòtic d’extraordinària bellesa. Dins del temple, hi ha una capella dedicada a la santa. Fins i tot, amb alguna relíquia. D’allí, es va exportar el costum al conjunt de pobles i ciutats del Principat. Segons Joan Amades (autor del costumari del nostre país), també se la coneixia com a "fira de les noies". Sobretot perquè es creia que, en anar-hi moltes fadrines, era lloc ideal per convenir casaments. És per això que les noietes lluïen les millors gales, de cara a trobar algun pretendent.
A més a més, també se li reconeix el patronatge sobre sastres, modistes i cecs. No endebades, se l’anomena l’advocada de la vista. D’una o altra forma, doncs, convido tothom a deixar-se envair per l’esperit de la serenor, meditació i estima social d’aquests jorns.
