Desembre: comencem el mes on combinació de fred i la sensació de l’ambient de prefesta, ens torna a l’enyor d’anys anteriors. Sabem que és el mes de més despesa en compres i regals de l’any, i molts somriures i ganes de fer coses s’enceten aquest darrer mes de l’any. El món del comerç ho sap i s’esmerça en treballar amb més empenta. Ho veiem amb la fira de Santa Llúcia a la Plaça Vella i d’altres iniciatives com el trenet pels nens, pares i avis (!) que circula pers carrers comercials del centre a Terrassa. I ho hem vist amb l’èxit de les compres, sobretot per internet, del "Black Friday" i de "Ciber Monday", que van penetrant en el nostre teixit social copiant el que fan als Estats Units. Abans vàrem tenir el "Single Day" (l’onze de Novembre), iniciativa presa fa més de 5 anys per Jack Ma. El fundador d’Alibaba, la botiga per internet Xinesa ,ha aconseguit la monstruosa xifra de 21 mil milions d’Euros de venda per internet en un sol dia multiplicant per 5 la xifra de vendes de fa 5 anys. La generació dels mil·lenials segueix "enganxada" al mòbil i les compres impulsives a internet es realitzen fonamentalment a través del telèfon. Més enllà de la venda de productes de segona mà a través de plataformes de venda exitoses com Wallapop fundada fa 4 anys per Miguel Vicente i d’altres, la utilització dels dispositius mòbils en compres cada vegada és més gran.
Llegim que en el món financer s’ha posat en marxa el projecte en el que s’utilitzarà la cara del client com a contrasenya pel compte corrent. Els clients podran accedir als seus comptes mitjançant l’ús del reconeixement facial a través del seu terminal mòbil i sense haver d’introduir altres dades d’accés com DNI, nombre d’identificació de l’usuari o contrasenya. La tecnologia Face ID està basada en la càmera de nou models de telèfon intel·ligent i mitjançant la projecció i l’anàlisi de més de 30.000 punts invisibles, el mòbil crea un mapa de profunditat detallat de la cara per identificar una persona de manera completament segura. El "Mobile marketing" afegeix més serveis per guanyar atracció.
Creixement
El creixement de l’adopció mòbil ha generat en el màrqueting noves formes de comunicació i noves possibilitats d’adaptació als consumidors. La presència en la vida diària de les xarxes socials ha canviat la forma en què els usuaris comparteixen informació entre ells, així com la forma en què interactuen amb les marques.
Com es relaciona aquesta compra digital amb el comerç físic de cada població. S’estima que el 86% dels usuaris de Smartphones utilitzen aquest dispositiu per buscar un establiment, serveis i horaris prop de la zona en la qual se situen. Per tant, el màrqueting de proximitat és d’importància per als negocis locals. La tecnologia mòbil permet als venedors i compradors dur a terme determinades activitats que no són possibles amb la tecnologia que no és mòbil, com, per exemple, adaptació d’anuncis per geo-localització.
Hi ha moltes idees que bullen en aquest àmbit. Escoltàvem l’estudiant guardonat en la convocatòria 2017 dels premis AECOC- Acadèmia, sobre la proposta que la venda al súper identifiqui al comprador i la caducitat del producte comprat per tal d’avisar a través d’una app al telèfon que el producte està a punt de caducar i reduir el malbaratament alimentari que es produeix a la llar, que es molt més que es produeix en el súper o en la cadena agroalimentària.
Llegim també sobre la dinamització del comerç que Catalunya celebrarà quasi 500 fires l’any vinent. L’activitat firal genera molta activitat i animació. Es calcula que va generar 3,5 mil milions d’impacte econòmic en la campanya 2015-16 amb l’ocupació de 34 mil llocs de treball.Les administracions també participen en aquestes dinàmiques. Per exemple veiem com l’Institut Català de Finances facilita ajuts entre quinze i cent mil euros en forma de garantia per al finançament de projectes d’inversió i de circulant al comerç que es poden demanar fins al 20 de Desembre.
Idees i projectes en el món del comerç per donar resposta a les necessitats de la gent que ens empeny al futur.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
