Gairebé sense adonar-nos-en, l’any se’ns esfulla. Passen dies, setmanes i mesos. A tota màquina. Sense temps d’assaborir prou sensacions vitals. Fins i tot, amb el dolor de deixar un munt de persones estimades pel camí. En algun cas són de família, malgrat que també n’hi ha d’antics companys, amics i veïns. Algun cop, a causa d’una traïdora malaltia. O, tal vegada, per culpa d’un accident, una patologia cardíaca o altres causes sobtades. Tot i això, tant se val quina sigui la causa de l’òbit. Tot i que ens pesi, la vida continua. En aquest sentit, a més del refrany del títol, trobo prou eloqüent i aclaridor aquell que diu: “Desembre és l’avi de l’any i gener, l’hereu”.
Abundant en temes propers, “al desembre moltes coses es fan, però ja som a fi d’any”. Si tot va a l’hora, “al desembre i al gener, busca un bon recer”. Sobretot perquè “aquest mes és un vell que fa arrugar la pell”. El tan esbombat canvi climàtic no impedeix que el fred actuï amb tot rigor. Ara, ja tan sols ens falta que plogui.
Aquest mes ens roba colors. La baixada de temperatures amaga la bellesa de flors estiuenques i els tons menys vius de la tardor. Les hores i l’embranzida de llum solar són moltes menys i d’una intensitat inferior. Tot plegat ens priva d’estones d’estada en terrasses de bars. No compartim amistats/companyonies als mateixos indrets. Anem més al cinema i gaudim d’una pel·lícula més o menys interessant, però amb calefacció. Complement que també ens garanteixen els grans magatzems, on famílies senceres passen la tarda dels dissabtes. Practicant un “esport” nacional, com jo el consumisme esbojarrat associat al Nadal. Paral·lelament, com per art de màgia, ens imbuïm artificialment d’un sentimentalisme humanitari i forçat. Per una banda, sóc conscient que més d’un -i jo mateix- podrà pensar que sóc prou utòpic i somiatruites. Tinc el dret, però, a imaginar oníricament un final d’any diferent pel que fa a esquemes. Seria molt demanar que, al llarg dels dotze mesos, fos igual? En una mena de carta als Reis, em veig amb cor de demanar menys parafernàlia i més nucli. Bescanviar percentatges de la nostra balança vital. Ja ho diu la cançó: “Estimats Reis m’he portat malament… Un any més he tornat a fallar. Porteu-me carbó, que no he estat bo”.
