Recordo, amb estima, la figura d’en Salvador Alsius. Un periodista de la primera etapa dels Telenotícies TV3 que combinava desimboltura, gràcia i un toc un xic sorneguer. Pensant en com ens hauria parlat avui del santoral, provaré de fer una mena de glossa a sant Sadurní. La capital del cava català, un poblet gairebé mil·lenari que es troba a poc més de quaranta quilòmetres de la nostra vila. Avui celebra la seva festa major, en motiu de la diada del patró. Frega els quinze mil habitants i tothom coneix dues grans firmes vinícoles del poble (Codorniu i Freixenet). La primera d’elles ha optat -arran dels serrells independentistes- traslladar la seu social a La Rioja. En canvi, la segona segueix ací, no pas sense haver-ne sospesat la fuga. Déu ens la conservi! Dubto que la família Raventós capgiri la decisió de l’adéu.
Molt probablement el seu nom prové o deriva d’un parell de mots llatins: Saturn i amnucula/rierol. A menys d’un mes de Nadal, arriba una de les èpoques de l’any on es consumeix més aquest producte tan típic i famós. Fa uns anys, va haver de renunciar a la denominació de xampany, en motiu d’una demanda de la comarca francesa de La Champagne. Això no fou obstacle per refermar les arrels d’una feina molt ben feta. Ací sí que la dita que aquesta no té fronteres s’hi escau de ple. Tot i les plagues de la fil·loxera, l’esforç i la bona tasca dels seus habitants van assolir un impuls formidable i definitiu.
Coincidint plenament amb la commemoració de la verema, les fires es duen a terme la primera quinzena de setembre. La segona setmana d’octubre se celebren els actes de la Confraria del Cava… I, finalment, el penúltim dia de novembre, festegen el seu patró.
De la meva època d’estudiant a Girona, recordo -un mes abans- la festa de sant Narcís. Allí, una empresa d’aigua va patentar -molt temps enrere- una frase publicitària emblemàtica: "Beber es preciso agua San Narciso". Per contra, a la contrada del Penedès (tant de l’alt com del baix), agafà embranzida el contrast d’anomenar el típic cava com a "aigua de sant Sadurní"… De ben segur que la gresca i les ganes de fer conya n’han fet la resta. Avui, doncs, toca fer festa grossa. Brindem amb un bon cava. La vida, la bona vida s’ho mereix.