Quan en els darrers anys parlem d’educació en algun moment o altre de la conversa sempre apareix el model educatiu finlandès com a exemple d’èxit escolar i vertebració d’una estructura plena de bona praxis professional i familiar. Finlàndia, a dia d’avui, és un país en crisi però malgrat això ningú qüestiona el valor del seu model educatiu. Un pacte d’Estat impermeabilitza les noves generacions de qualsevol temptació dels polítics d’utilitzar l’aprenentatge social com a fórmula d’adoctrinament. Hi ha molts aspectes que podríem anomenar per veure el secret d’aquesta fórmula nòrdica però en citarem només quatre:
1.- L’educació obligatòria a Finlàndia s’inicia als 8 anys (equivalent al nostre 3r de primària). Fins a aquest moment l’agent educador i socialitzador més important és la família (això també s’ha de lligar amb la conciliació familiar).
2.- Els professionals que es volen dedicar a la feina de mestre passen unes proves i una formació molt estricta, i només 90 de 1.000 candidats arriben a ser els seleccionats per desenvolupar aquesta feina vital per a un país. Aquesta exigència després es veu recompensada en sou (guanyen uns 4.000 euros) i prestigi social.
3.- En els primers cursos els nens i les nenes finlandesos/finlandeses tenen una càrrega d’hores dedicades a la llengua i al càlcul molt important. Pensen que saber llegir i escriure correctament i dominar els números són bàsics per construir l’edifici del creixement. Més endavant ja potenciaran elements més secundaris com per exemple la creativitat. El meu fill s’ha passat la primària i part de la secundària sent el petit artista, el petit actor, el petit pintor, el petit pallasso, el petit cuiner i llegeix i escriu d’aquella manera.
4.- Els millors professionals de la docència no es troben a la universitat, els situen en els cursos primerencs (primària) perquè creuen que els millors, els més potents, han de treballar els fonaments de les persones que seran, més endavant, qui sustentaran altres competències, habilitats i valors.
Només quatre qüestions per reflexionar, quatre punts que no tenen res a veure amb la realitat del nostre sistema educatiu que cada cop es troba més cansat, desprotegit, mal preparat i formant part d’un repugnant debat polític. Sort en tenim, dels professionals que tot i la situació que es troben tiren endavant d’una manera pragmàtica i eficient la seva feina.
La societat es mou a la velocitat de la llum, el nostre model educatiu ho fa amb cotxes d’època. L’altre dia em va caure a les meves mans la programació d’un fill d’un amic (estudiant de magisteri) de la universitat i quina sorpresa i alegria quan vaig descobrir que tenia el mateix professor que jo. Quina tristesa però quan vaig veure que aquest vailet (futur mestre) estudiava les mateixes coses que jo. Com a dada important us diré que jo vaig acabar la diplomatura l’any 89 (fa exactament 28 anys) i la pregunta que em faig és molt lògica: en tres dècades no ha canviat res a la societat? Si la resposta és afirmativa la següent pregunta és: com és que els plans d’estudis són exactament els mateixos? És cert que no podem comparar la societat finlandesa amb la nostra, massa coses ens separen, però sense voler assemblar-nos-hi potser ens hi hauríem d’emmirallar una mica, fins que arribéssim al seu nivell de sentit comú i equilibri.
D’altra banda també us haig de reconèixer que els índexs de suïcidi que tenen a Finlàndia, comparats amb els nostres, són excepcionalment alts; el clima fred i l’ambient fosc, així com l’excessiu rigor encrostat en el seu quefer quotidià, deuen tenir-hi quelcom a veure, però més enllà d’establir comparacions entre societats m’agradaria que entenguéssim com a idea principal que l’educació d’un país ha de ser de plantejament unitari, sòlid, rigorós i fora de les decisions i martingales polítiques. L’educació ha de ser la pedra angular que sustenta la plataforma de convivència i justícia de qualsevol societat, el motor que fa moure les traces d’harmonia en la recerca del benestar individual i col·lectiu de les persones, allò que garanteix una vida segura, sana i digna.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
