Sóc un enamorat del meu país. Des de sempre. Amb l’afegitó complementari de voler palesar en tot moment un immens i profund respecte amb tots els nouvinguts. Els considero amb els mateixos drets que els qui hem tingut la sort de néixer per aquests verals. Això esdevé tota una declaració d’intencions. Fet aquest preàmbul, intentaré incidir -de bell nou- en l’assumpte monotemàtic que ens tenalla in saecula saeculorum.
Afegeixo que tinc unes ganes immenses que canviï l’oratge polític. Dit d’altra manera, em deleixo per recuperar la normalitat. L’entorn social està capgirat i viciat. Després de fer un petit treball de camp, he arribat a convenir que una gran majoria de gent també ho veu/viu així. Enlloc no arribo a copsar aquella aclaparadora majoria independentista que em vol vendre l’espectre conformat pel bloc Junts pel Sí (ERC & PDeCAT & CUP).
M’hauria estimat més que els comicis del 21-D haguessin estat convocats pel senyor Puigdemont. Res no garanteix que l’atzucac es desencalli. La incògnita de l’equació té una solució enrevessada. No sé si en forma de sudoku, mots encreuats, sopa de lletres, criptograma o similars. Gairebé lamento emprar aquestes comparances. En tot cas, intentaré fer un pas endavant. Però se’m fa difícil abstreure’m de la percepció d’embolat. Val a dir que la solució tampoc no passa per l’aplicació d’un horrible article 155. És ben cert que els responsables d’aquest desgavell -cal repartir les culpes, fifty/fifty, entre BCN i Madrid- mai no van preveure’n les conseqüències nefastes. Mentrestant, a cinc setmanes vista del suposat remei, ja he començat la meva reflexió. Realment, però, no arribo a esbrinar una sola llista que em faci el pes. Cadascú va a la seva. Tal com volia reflectir al títol, tots volen obtenir benefici de l’embolic. Per dir-ho de manera més plàstica, encara tibaré de més adagis: "Si hi ha maror, hi ha peix en abundor / Com més maror, més peix / Ficar la mà i amagar la cara, a tothom agrada / En temps de belluga, campi qui puga"… Els de la llengua de l’imperi ho tradueixen amb allò del "a río revuelto, ganancia de pescadores". Tenim una mala peça al teler!
