Aquesta data del 9 de novembre té una forta càrrega històrica i semiòtica. Sobretot a Alemanya, però amb gran repercussió a la resta del món. Un 9 de novembre de 1918, Philipp Scheidemann proclamava la República alemanya (de Weimar) i liquidava la monarquia (de l’emperador Guillem II). Ho va fer des de la balconada del Reichstag (el Parlament de Deutschland). La mateixa data -però el 1989- queia "der Mau-er " (el tristament famós mur de Berlín). Quan encara no havia transcorregut un any d’aquesta fita -exactament el 3 d’octubre de 1990- es reunificaven les dues Alemanyes. Una divisió que va durar quaranta-un anys.
Encara més: el 9 de novembre de 1923, n’Adolf Hitler intentà dur a terme un cop d’Estat, que el dugué a la presó. Deu anys més tard, però, el líder nazi va prendre el poder i dugué el món a la catàstrofe de la II Guerra Mundial. I, el 9 de novembre de 1938, tingué lloc un assaig general de l’Holocaust (amb la cremada de les sinagogues)… En una nit que fou batejada amb el sobrenom de la dels "vidres trencats". Alhora, es van assaltar comerços de propietat jueva, assassinant un centenar de persones i deportant-ne -a camps de concentració (Konzentrationslager)- més de vint-i-sis mil més.
En uns moments de forta crisi política a casa nostra -tant a nivell autonòmic com municipal- plantejo una seriosa reflexió personal per globalitzar creences i reptes. Ho faig en una línia ben diferent de la que ha pretès oferir -des de Brussel·les- el destituït president Carles Puigdemont. Ho sento, però ho veig i ho sento així…
…La caiguda del mur berlinès va representar la fi del conflicte entre est i oest. No podré evitar que alguns lectors vulguin dur el rerefons d’aquest fet històric a la situació dramàtica que vivim a Catalunya. Fa prou anys que som en mans de dirigents desassenyats (a Madrid i a la plaça de Sant Jaume). D’acord amb aquesta premissa, així ens va. Jo suggeriria una anàlisi més oberta i coherent. La unió ens fa més forts. Primer de tot, cal practicar l’eina del diàleg. Un problema polític no s’arranja amb hòsties, prepotència, cassolades, manifestacions o ignorant-ne l’existència. El missatge de la caiguda del mur encara és vàlid ara. La feina ben feta no té fronteres.
