Sempre he admirat les persones que, tot i tenir una discapacitat visual, parcial o total, gaudeixen del fet de veure i viure les coses com si allò no anés amb ells. El meu amic Lluís quan alguna vegada li he mostrat la meva tristesa per la seva limitació m’ha donat lliçons de vida dient-me que la seva pèrdua de visió (és cec total) l’ha fet millor persona i més feliç del que era. Ha desenvolupat estratègies de vida que els que tenim la vista més o menys sana som incapaços de percebre, intuir i molt menys millorar. El meu amic Lluís em coneix a vint metres de distància per la meva manera de caminar i aproximar-me a ell, sempre em saluda abans d’arribar a la seva ubicació. Aquest tipus de condició ha fet que en Lluís sigui una persona sencera, íntegra, total i feliç.
D’altra banda us vull parlar d’aquelles persones que també tenen una capacitat desvirtuada, que són cecs, però ho són en la vessant emocional. Aquelles persones que són com són, se senten cofoies de ser així, independentment de com siguin llegides per altra gent. Individus que tenen un ego pujat, fort i lineal, incapaços de modificar/millorar algunes de les coses que poden no agradar a la gent que els envolten. La intel·ligència emocional es defineix com aquella capacitat que tenim, o no, a l’hora d’identificar i gestionar les nostres emocions i també la capacitat que tenim de llegir les emocions de les persones que ens acompanyen i com ens esforcem per tal de poder assolir un clímax, en la relació, agradable. Quan vint persones de vint possibles coincideixen en alguna cosa teva que no els agrada i tu et tanques en banda a defensar aquella qualitat com a pròpia, intocable i positiva, et posiciones com un cec emocional.
Coneix quines són les coses que t’apropen a la teva sensació de comoditat interior però també sigues receptiu a com la gent et percep. De vegades descobrim que allò que sentim i pensem no s’ajusta al que pensa i sent la resta del món de nosaltres. Conèixer-te i estar bé amb tu mateix és formidable i diria que indispensable però també ho és traslladar bones vibracions i bon rotllo a la gent que tens a prop. En conec uns quants que són molt de sentir-se bé amb ells mateixos prescindint de com són percebuts/identificats/admesos o no pels altres.
Una persona que vol créixer de veritat ha de cuidar ambdós bàndols, si bé l’interès de les informacions externes respecte de la teva persona ha de ser valorat en la seva justa mesura quan una característica teva és manifestament consensuada com a millorable has d’ iniciar un procés de reflexió i, si cal, millorar, per acostar-te a l’excel·lència individual i social.
Sent un cec visual pots arribar a ser una persona extraordinària i cent per cent realitzada, sent un cec emocional aquesta probabilitat és infinitament complicada, diria que impossible. El cec emocional acostuma a moure’s en la supèrbia de la individualitat, en la postura externa, però també en el fosc, solitari i angoixant món interior.
Si ara poguéssim triar quin tipus de ceguesa és més limitadora, d’entrada tots apostaríem per allunyar la ceguesa física que ens permet gaudir de l’entorn que ens envolta d’una manera lumínica i directa, però si això poguéssim perllongar-ho amb el temps és bastant probable que finalment volguéssim mantenir per sempre més, en detriment de l’altra, la visió clara, neta i poderosa de les emocions interiors.
Sigues com ets però intenta percebre com la resta del món rep la teva influència.
* L’autor és coach advance life
www.creixerjoancarles.com
