Ampolles, vasos, maquinetes d’afaitar, biberons, bolquers, carmanyoles, coberts, joguines, bolígrafs, bosses, etcètera. Vivim en un món on el plàstic n’és un dels grans protagonistes. Un món on sembla impossible obviar tot aquest reguitzell d’objectes fets de plàstic tot i les veus que avisen de la seva condició nociva i les conseqüències tòxiques del seu ús. Però no tothom es resigna a viure amb el plàstic com a protagonista gairebé impenetrable, com a fiscal impertorbable que ha vingut per quedar-se. No. Hi ha persones que combaten els aspectes negatius del plàstic i que s’han proposat viure sense.
El plàstic és un dels materials que triguen més en la seva descomposició. I, a la vegada, és un dels materials més utilitzats. Molts dels objectes més quotidians del nostre dia a dia són de plàstic. Una ampolla de plàstic pot tardar uns 500 anys a desintegrar-se i, si està enterrada, el procés encara pot ser més llarg.
Un ús desmesurat
Carlos Arribas, responsable de Residus de l’associació Ecologistas en Acción, ho deixa ben clar. “L’ús desmesurat d’aquest material té un gran impacte, no només en el medi marí, també en altres”, com poden ser rius o parcs naturals, explica. Aquesta agrupació fa campanyes de neteja de les platges o els penya-segats al Mediterrani, però també ho està fent a les costes de la cornisa cantàbrica.
Arribas lamenta que “els envasos s’abandonen en grans quantitats i el reciclatge de plàstic és molt escàs, només suposa el 30 per cent”. Tot i que la Comissió Europea que procura per aquests afers ha establert un full de ruta per millorar en aquest sentit, Arribas considera que aquest “té grans deficiències” i ens trobem davant d’un problema de “contaminació global” que ha de comportar un canvi d’hàbits i reduir el seu consum per adaptar-nos cap a altres materials.
“El plàstic és molt present a la cadena alimentària i fins i tot s’ha trobat a la sal, sigui marina o de jaciments, i això és preocupant”, afirma Arribas. És una substància primordial en el desenvolupament de molts sectors de la indústria, i el seu material, sigui sintètic o natural, conté substàncies orgàniques d’una copiosa massa molecular. Són els que s’anomenen polímers i la majoria dels que utilitzem són sintètics i la seva resistència al pas del temps és excessiva i preocupantment dilatada.
En el camp de les alternatives, l’opció del plàstic biodegradable “crea molts dubtes”, com assevera Arribas, que alerta que “no sabem si realment són aptes per al mitjà natural, especialment el marí”. Un camp on s’ha intentat reduir el consum de plàstic és el de les bosses de la compra, tot i que ja hi ha països que les han prohibit. De totes maneres, Arribas considera que “el fet que ara es cobrin les bosses de plàstic no és una mesura dissuasiva”.
Moltes alternatives
A més, hi ha moltes alternatives a l’hora de rebutjar les bosses d’aquest material, com, quan anem a comprar, agenciar-nos unes bosses de tela o, com a opció diferent, recuperar el típic carretó, com es feia abans. Aquesta alternativa, a més, té components de comoditat, ja que és millor arrossegar un carretó que carregar bosses de mà. A l’hora de vestir, Arribas també demana el cotó. “La roba sintètica, quan la rentem, desprèn partícules de plàstic que, després, acaben arribant al mar”, lamenta.
Té certes complicacions competir amb el plàstic, especialment pel que fa a l’aspecte econòmic. Una peça o un objecte de plàstic sempre serà més barat que no pas un de fusta. Arribas admet aquesta situació i afirma que “les alternatives al plàstic són més cares”. Té molt clar que “estem lluitant contra un gegant”, en referència a la indústria del plàstic, i no pot amagar certa amargura quan exposa que “estem en un món en el qual l’economia està oposada a les necessitats mediambientals”.
Quant a les solucions, aposta per “establir ponts” per poder arribar a acords. El que seria, segons ell, el més desitjable, no només per a l’entorn, sinó per a la salut de les persones, seria “prohibir el plàstic”. És conscient, però, que aquest camí és un dels més llargs que es poden travessar entre tot el ventall de problemes que s’han de solucionar per millorar la qualitat de les nostres vides. Recorda, però, que “a França està prohibida la coberteria de plàstic”.
Com apunta Arribas, la gent ja està contemplant aquest problema amb ulls de perplexitat i molts fan causa per arribar a un estatus on el plàstic sigui un record del passat. “És un greu problema i comença a preocupar a la gent. Hem d’anar cap a materials renovables, com el paper i el cartó.” Aquella frase tant recorrent, que diu que vivim en un mar de plàstic, és una trista realitat.
