La cantant Mone (Montserrat Teruel) celebra aquest 2017 els seus quaranta anys de professió. Quatre dècades en les quals no ha parat, ja que, al cant, li ha anat sumant altres professions com la d’actriu o la de professora. Fa una setmana, va venir a Terrassa per interpretar la cançó “Activa’t avui”, la banda sonora de la carrera solidària la Cursa de les Dones.
Tens una àmplia carrera en el món de l’espectacle. Quan va ser el primer cop que vas pujar dalt d’un escenari?
El primer cop que vaig pujar dalt d’un escenari tenia uns 3 o 4 anys. De fet, el meu primer record conscient és fent una obra de teatre a l’escola. Imagina’t.
I, des d’aleshores, has estat sempre vinculada al món de l’espectacle.
De ben petita ja cantava al cor del col·le i també al de Montserrat, on vaig començar a connectar amb la màgia de la música i vaig descobrir que m’encantava. I de mica en mica em vaig anar endinsant en aquest món i amb 18 anys ja em dedicava (i cobrava) a ser cantant. Al teatre, hi vaig arribar més tard. Cap als anys noranta vaig començar a fer un programa que es deia “Loto Show”, on cantava una cançó en directe, es feia el sorteig… I allà em va veure el Josep Maria Flotats i em va oferir un paper de teatre on s’havia de cantar. I fins ara. Porto per tant poc més de vint anys al teatre però en canvi aquest any en fa quaranta que em dedico a la música.
Quin va ser el moment, l’actuació, que et va fer pensar que seria factible viure de ser cantant?
Va ser una cosa progressiva, no és que un dia digués: “Ah! El despertar”. A poc a poc vaig veure que m’anava guanyant bé la vida i em vaig llançar a l’aventura. I és que es tracta d’una professió on no hi ha res fix i per tant tens èpoques boníssimes de feina i altres que no tant. I has de reinventar-te i estar molt actiu, sempre amb il·lusió.
La teva carrera és molt àmplia, i abasta des de la teva faceta com a cantant a la d’actriu (cinema, televisió, teatre), la pedagogia, el doblatge… Si de tot això et fessin triar només una cosa, amb quina et quedaries?
No podria escollir. És com quan tens dos o més fills, si et diuen que has d’escollir-ne un, series incapaç. Doncs amb això, igual. Hi ha feines de les quals estic molt orgullosa i d’altres, que no tant, però sempre treus alguna cosa de tot.
Per tant, no podries viure sense pujar a un escenari…
No ho he provat mai (riu). El que sí que puc assegurar és que no podria viure sense estar en contacte amb la música, amb el teatre i amb l’art. I també amb els alumnes.
La setmana passada vas fer un concert per presentar la cançó de la Cursa de les Dones de Terrassa “Activa’t avui”.
Què vas pensar quan et van proposar fer-la?
Bé, aquesta cançó és del Joan Martínez, que està vinculat amb l’organització de la Mitja Marató. A mi, em van trucar uns amics, també vinculats a l’entitat, perquè la cantés. I això és el que vaig fer dissabte passat junt amb el Salva Racero i l’’acompanyament de Dani García al piano.
Quin és el seu missatge?
Que t’has de mantenir actiu a la vida, que has d’estar amb les piles posades sempre. Que hi ha moments en què et pots ensorrar però els has de superar i tirar endavant. I també la música és una manera de connectar amb la il·lusió, l’alegria i l’esperança.
La Cursa de les Dones és una cursa solidària que estava dedicada a la lluita contra el càncer de mama. És aquest un tema que et toca de prop?
Moltíssim. La meva mare es va morir d’això precisament, i per tant és un tema que a mi em toca molt. N’estic completament conscienciada i intento ajudar sempre que puc en tot el que puc.
Ara també estàs al teatre fent “Les dones de Frank”. Com va?
Doncs molt bé. És un projecte molt bonic i interessant que estem intentant moure per fer molts bolos. Es tracta d’un homenatge a les fans de Frank Sinatra, les Bobby-soxer (dones d’entre 12 i 25 anys que duien els mitjons curts anomenats bobby socks), ja que precisament el fenomen “fan” va començar amb ell. És una història en la qual quatre amigues faran un viatge junt amb la Nona, una dona que havia viscut als Estats Units i havia estat una Bobby-soxer, per la vida de Frank Sinatra.
Tens altres projectes entre mans o per a un futur proper?
Jo sempre tinc coses. Ara estic amb el “Musical participatiu”, un projecte de la Fundació “la Caixa”, que és molt bonic perquè involucra cantants amateurs i amb ells fem musicals. A més també acabo de fer un disc molt bonic de poemes d’Àngel Guimerà musicats per Ignasi Roda, que vaig presentar precisament divendres de la setmana passada. Més classes i altres coses. Sempre estic “liada”.
Has pensat cap a on vols tirar la teva carrera?
Mentre tingui força vull seguir pujant dalt dels escenaris, cantant, fent classes… Tot!
