Llegeixo i escolto aquests dies diferents pronòstics per al futur govern de l’Ajuntament de Terrassa arran de la possibilitat que es trenqui l’actual pacte de govern entre PSC i exconvergents. L’alcalde Ballart va prometre que deixaria el seu partit i l’alcaldia si el PSOE donava suport al PP en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Que deixés el seu partit per discrepàncies profundes seria un acte de coherència valorable. En canvi, que deixés l’alcaldia, a mi, personalment, em semblaria absurd i irresponsable. Segurament l’error va ser fer una promesa amb objectius sensacionalistes, però en el fons absurda. Ara és captiu de les seves promeses i en política no hi ha res pitjor que fer promeses per guanyar titulars i després no complir-les. També haurem de veure quina és la seva reacció i la seva coherència i valentia polítiques si el president de la Generalitat finalment efectua una declaració d’independència. Veurem també fins a on arriba la coherència i fins i tot la dignitat dels exconvergents a Terrassa. Un partit que a Terrassa no només ha sigut capaç de renunciar pràcticament al seu programa i ideari polítics per aconseguir cadires de govern sinó que a més a més, sent un partit que ha procurat abanderar el procés independentista de manera molt vehement, alhora sembla que sigui capaç d’empassar-se el que sigui (com formar part de l’AMI però no pagar quota!?) i menysprear el sentit del ridícul governant amb un PSC que, com dèiem abans, ha manifestat suport explícit a la política repressiva de PP i C’s.
En aquest sentit, sembla ridícul que tant Ballart com Sàmper estiguin esperant la votació d’avui al Senat per decidir què faran. Algú té dubtes a hores d’ara que el PSOE/PSC ja ha donat suport de manera explícita, reiterada i fins i tot entusiasta no només a l’aplicació de l’article 155 sinó a tota la política repressiva del PP i C’s?
Per tant, haurem d’esperar quines són les decisions que prenen PSC i PDeCAT i fins a on són capaços d’estirar un pacte antinatura, fonamentat en interessos partidistes, en detriment de les seves idees, la seva dignitat i, el que és pitjor, a costa de perjudicar la ciutat de Terrassa. I crec, sincerament, que aquests tipus de decisions que han de demostrar la dignitat d’un partit no haurien de dependre en cap cas de les decisions que puguin adoptar tercers. És a dir, em semblaria horrorós i inadmissible que el PDeCAT estigués esperant a assegurar-se que alguns altres partits li garanteixin que podrà mantenir cadires de govern per trencar amb el PSC i poder demostrar així la seva coherència. No crec que sigui una bona notícia ni per a la ciutat ni per a l’exercici de la política en general percebre que hi ha partits que anteposen el manteniment de les cadires a la seva coherència política.
Certament, estem vivint moments excepcionals en l’àmbit nacional, però des de Terrassa en Comú creiem que, sense rebaixar gravetat, aquests fets no haurien de deixar de banda que a Terrassa també tenim la nostra pròpia crisi de règim. Una crisi de règim que es va concretar en un pacte de govern entre dos partits històrics, PSC i CiU, aparentment antagònics, però que per preservar els seus interessos i continuar mantenint el govern de la ciutat a favor de les elits de la ciutat. La nostra prioritat va ser en inici, i continua sent ara, revertir aquesta situació de crisi de règim a la ciutat i trencar les inèrcies que han frenat Terrassa durant molts anys i no la deixen abordar els reptes de futur. Reconeixent que durant aquest mandat s’han obert algunes finestres de llum com el procés de municipalització de l’aigua. Necessitem iniciar un procés de canvi, de construcció d’un nou projecte per al qual permeti recuperar la il·lusió i definir el desenvolupament futur de la ciutat. Terrassa necessita un projecte que permeti recuperar la il·lusió per construir un futur millor per a tots els terrassencs i terrassenques. Aquest compromís és el que posarem a sobre la taula el dia que haguem de tornar a parlar d’escenaris de governabilitat de la ciutat.
* L’autor és portaveu del Grup Municipal de Terrassa en Comú
