La nostra jove diòcesi col·labora en la "missio ad gentes" a quatre llocs: Mn. Manel Homar, sacerdot, a la diòcesi de Cienfuegos, de Cuba; Mn. Xavier Serra, en el Vicariat de Canaima a Veneçuela; la família de Santi Ferran i Àngels Galicia, que pertany a una comunitat del Camí Neocatecumenal, al Japó, i la família d’Àlex Holgado i Karen Margalet, amb quatre fills, al Vicariat de Puyo, a l’Equador. Tots ells anuncien l’Evangeli amb la seva paraula i amb les seves vides. Ja sigui amb un treball de col·laboració directa en la pastoral diocesana, ja sigui amb el seu testimoni de vida entre els veïns i amics, als col·legis, al treball, com a Església present en societats que no han rebut la bona nova de l’Evangeli. Aquest diumenge hem celebrat la Jornada Mundial de les Missions. El missatge del papa Francesc porta per títol "La missió en el cor de la fe cristiana" i ens convida a fer-nos algunes preguntes que toquen la nostra identitat cristiana i les nostres responsabilitats com a creients: Quin és el fonament de la missió? Qui és el cor de la missió? Quines són actituds vitals de la missió?
El fonament de la missió radica en l’amor etern de la Santíssima Trinitat i en la missió del Fill i de l’Esperit Sant. El Senyor Jesús, després de completar amb la seva mort i resurrecció els misteris de la nostra salvació, va fundar la seva Església i va enviar els apòstols per tot el món, com ell havia estat enviat pel Pare. La missió de l’Església continua i desenvolupa al llarg de la història la missió mateixa de Crist, que vol conduir tots els homes i les dones a la fe, a la llibertat i a la pau. La missió té una dimensió universal perquè va dirigida "a tots els pobles", i en la seva realització els apòstols no estan sols sinó que reben la força i els mitjans per dur-la a terme. El fonament és la presència i el poder de l’Esperit i la presència de Crist ressuscitat enmig d’ells tots els dies fins a la fi del món. La missió dels deixebles és col·laborar amb la de Crist i no es fonamenta en les capacitats humanes sinó en el poder del Senyor ressuscitat present en la seva Església.
L’evangelització és un procés que abasta tota la realitat humana. Consisteix a portar la bona nova a tots els ambients, transformar la humanitat a través de la transformació de l’ésser humà. La seva finalitat és la conversió de l’ésser humà i de la humanitat; transformar per la força de l’evangeli la circumstància de l’home: criteris, valors, centres d’interès, línies de pensament, fonts d’inspiració, models de vida, en definitiva, la cultura de l’home. L’evangelització i la implantació de l’Església en el món són simultànies perquè ambdues tendeixen a fer presents la paraula i la persona de Crist en el món. Com assenyalà el beat Pau VI, "evangelitzar constitueix, en efecte, el goig i la vocació pròpia de l’Església, la seva identitat més profunda" ("Evangelii Nuntiandi", 14). Entre les actituds vitals per a la missió, el papa Francesc ens recorda en el missatge una espiritualitat d’èxode continu, sortint de les zones de confort, de les pròpies comoditats, per poder arribar a les perifèries geogràfiques i existencials que necessiten la llum de l’Evangeli (cf. "Evangelii Gaudium", 20). La missió de l’Església afavoreix una peregrinació contínua a través dels deserts de la vida, a través de les diferents experiències de fam i de set, de veritat i de justícia, de plenitud i d’amor. I en aquesta missió, acaba dient, els joves són la nostra esperança, de la mà de Maria, Mare de l’evangelització.
* L’autor és bisbe de Terrassa
