La paraula és l’eina que omple les notícies. L’ús de la paraula ens delata els pensaments i les coses que comuniquem. Utilitzem les paraules per concretar o per mostrar ambigüitats que provoquen reaccions al lector o interlocutor. També ens donem temps en l’ús de les paraules i així, omplim els buits amb fets o temps d’espera. A la política, a la feina, al telèfon, al whatsaap, instagram i facebook, amb els emails…. Juguem amb la paraula i el temps abans d’utilitzar altres eines. I al final arriba el moment en què les paraules es transformen en fets visibles i vitals.
Quan els dirigents d’una empresa prenen decisions sobre el seu futur, pensen en estratègies útils pels seus interessos. Els “stakeholders” o grups d’interès que donen suport a les empreses, influencien als directius per la prevalença de les seves quotes de poder. Així, les empreses ajusten contínuament l’equilibri entre la propietat, la direcció, els clients, els proveïdors, l’entorn social, els treballadors, la competència, el territori, etc. L’estabilitat és un objectiu permanent en l’economia i en l’empresa, al que costa apropar-se, ja que l’entorn sempre canvia més ràpidament que nosaltres, sorprenent-nos en els girs que va fent. En el món actual els interessos de les empreses estan àmpliament relacionats amb molts aspectes del seu entorn. No m’afegiré a la muntanya de comentaris sobre les decisions en relació al moment polític actual: les empreses no supediten les seves accions únicament pels canvis de l’entorn polític, i la seva implicació en temes socials va més enllà. Llegim avui per exemple, com Danone s’esforça a redissenyar la seva imatge davant la pèrdua de vendes que de forma pautada està rebent. L’esforç per la qualitat i la salut són els arguments que transformen els seus productes a ser d’alta gamma. Danone ocupa en iogurts el mateix que ocupen totes les marques de distribució i nous jugadors com La Fageda o Pastoret que també són d’alta gamma, entorpeixen el camí del líder. L’esforç comunicatiu en reivindicar el que “és bo per a tu” troba en la paraula la manera de reforçar el punt clau de l’empresa líder. Mentrestant els nous jugadors van fent el seu camí de productes saludables, responsable, de qualitat i bo!
Objectes
La concreció de la paraula també es transforma en objectes. Llegim com Amazon reforça el seu “Dash Buttons” (polsador) per tal que els seus clients “prime” puguin reposar productes de consum habitual només polsant un botó. El supermercat en un botó ja té empreses i 40 productes de consum massiu: els P&G, Henkel, Nestle, L’Oreal, Aribo,… proven en aquesta nova manera de vendre i lliurament a domicili. Productes que tenen suficient marge per suportar un cost addicional de transport. Igual que Marks & Spencer al Regne Unit on la seva botiga Online només se centra a productes més cars (i amb més marge).
El món és desigual: Llegim també com a Brasil hi ha una dada estadística-policial que afecta el comerç i la distribució de productes posant en alerta a autoritats i al món econòmic: es produeix el robatori d’un camió carregat de mercaderia pels supermercats cada hora en el país. No tenim espai aquí ara per parlar del desenvolupament de l’economia brasilera, però sens dubte el comerç electrònic allà té un context ben diferent del que poden tenir els seus veïns del nord o de l’altre costat de l’Atlàntic.
Notícies i paraules que utilitzem per comunicar i desenvolupar-nos. A veure si aconseguim que la paraula sigui útil pels embolics actuals i es troba el camí de la comprensió i respecte.
*L’autor és economista i profesor UAB
gabriel izard@uab.cat
