La Comunitat Bahà’í de Terrassa, així com la resta de comunitats bahà’ís del món, celebrem aquests dies el bicentenari del naixement de Bahà’u’llàh, fundador de la Fe Bahá’i.
Bahà’u’llàh -el nom del qual significa la Glòria de Déu-, nascut a Pèrsia el 12 de novembre de 1817 en el si d’una família noble, destacà per la seva saviesa i bondat des de la infància. En la seva joventut, en lloc d’acceptar la carrera ministerial que se li oferia, va preferir dedicar-se a obres benèfiques i arribà a ser conegut com a "Pare dels pobres".
Aquesta existència privilegiada decauria ràpidament després de 1844, quan Bahà’u’llàh esdevingué un dels principals defensors d’un moviment, impulsat pel Bab, precursor de Bahà’u’llàh, que arribaria a canviar el curs de la història del seu país. Per defensar la causa del Bab, fou empresonat a Teheran en unes condicions molt precàries. I, com que no va morir tan aviat com esperaven, fou alliberat de la presó i desterrat amb la seva esposa i fills, al territori veí d’Iraq. Aquesta expulsió fou el començament de quaranta anys d’exili, empresonament i d’amarga persecució.
L’any 1863 a Bagdad, Bahà’u’llàh, declarà obertament la seva missió com a missatger de Déu per a aquesta època. I va explicar els grans temes que han preocupat als pensadors religiosos de tots els temps. També va explicar la seva pròpia experiència espiritual de la seva resposta a la crida de Déu: "…Jo no era més que un home com els altres. Dormia al meu llit quan, heus ací, les brises del tot gloriós bufaren sobre meu i m’ensenyaren el coneixement de tot el que ha estat. Això no em ve pas de mi, sinó d’un que es Totpoderós i Omnipotent…".
Seguidament Bahà’u’llàh va patir diversos exilis, Istanbul, Edirne i a la ciutat presó d’Akka (actualment Israel). A l’any 1867, quan estava a Edirne, va escriure cartes a molts reis, legisladors i líders religiosos de la seva època. Entre aquells a qui es va dirigir es troben Napoleó III, la reina Victòria, el kàiser Guillem I, el tsar Alexandre II, l’emperador Francesc Josep, el papa Pius IX, el soldà ‘Abdu`l-Aziz i el xa Nasirí’d-Dín. En aquestes cartes Bahà’u’llàh anunciava la seva missió. Va parlar del naixement d’una nova era, els va advertir de les pròximes revolucions i canvis en política i d’ordre social al món i va proclamar nous principis per establir justícia i unitat. "Tots els éssers humans han estat creats per dur endavant una civilització en continu progrés… La llum dels homes és la justícia, que no l’extingeixin els vents contraris de l’opressió i la tirania. El propòsit de la justícia es l’aparició de la unitat entre els homes."
A l’any 1868 Bahà’u’llàh va arribar al destí final del seu llarg exili: la ciutat presó d’Akka. Cap al final de la seva vida, malgrat estar encara sota condemna d’exili i presó, se li va permetre traslladar-se fora dels murs de la presó a una propietat abandonada. En aquesta casa va morir el 29 de maig de 1892.
Només dos anys abans de morir va ésser visitat per l’orientalista de la Universitat de Cambridge Edward Browne, qui va publicar a Occident les diferents entrevistes que va mantenir amb ell. "…No em calia demanar davant de qui em trobava, davant d’aquell que és l’objecte d’una devoció i un amor que els reis podrien envejar i pels quals els emperadors sospiren en va!". Bahà’u’llàh digué: "…Has vingut a veure un presoner, un bandejat… Nós només desitgem el bé del món i la felicitat de les nacions… Que totes les nacions tinguin una fe comuna i tots els homes siguin germans; que s’enforteixin els lligams d’afecte i unitat entre els fills dels homes; que desaparegui la diversitat de religions i que s’anul·lin les diferències de raça. Quin mal hi ha en això?.. Però això serà acomplert, aquestes lluites sense objecte, aquestes guerres desastroses clouran i la pau més gran regnarà".
La revelació de Bahà’u’llàh assenyala l’adveniment de la maduresa de la raça humana i està basada en el principi fonamental de la "unitat de la humanitat". Per aconseguir-ho estem treballant i perseverant entre d’altres en l’eliminació de tota mena de perjudicis, la igualtat de l’home i la dona, la integració racial, la justícia econòmica, l’educació universal, l’harmonia entre la ciència i la religió, l’adopció d’un idioma universal auxiliar o la creació d’una mancomunitat mundial de nacions que mantingui la pau mitjançant el principi de seguretat col·lectiva. La vida i els escrits de Bahá’u’lláh captivaren i exerciren tal atracció entre els seus coetanis que milers d’ells donaren la seva vida per ell i es dedicaren a estendre la seva causa per tots els continents. Quan es compleixen 200 anys del seu naixement, la fe de Bahá’u’lláh es troba escampada per tot el món i abasta 2.100 grups ètnics que componen la comunitat més diversa del planeta. Els seus escrits i la seva missió són cada cop més coneguts, i milions de persones estan aprenent a aplicar els seus ensenyaments a les seves vides i a les seves comunitats per assolir un món millor.