Necessito sortir una mica del "monotema". M’esgota. Fa uns dies a Boston vaig participar en un exercici sobre com seria la ciutat del 2030. Aquí, per a alguns només és important si parlarem d’una Terrassa 2030 en un Estat propi o en un marc espanyol, però hi ha vida més enllà d’aquestes preguntes. De fet, em sembla que en aquest moment és molt important que siguem capaços de pensar com canviarà el món i no deixem que la mirada introspectiva ho esgoti tot. Voldria posar deu vectors a aquesta mirada de la ciutat del 2030.
1. La visualització de la ciutat. La sensorització de la ciutat a través de la internet de les coses ens aportarà moltes dades que ens permetran gestionar la ciutat d’una forma més precisa. Podrem afrontar millor la complexitat i prendrem decisions amb escenaris més ben delimitats sobre els impactes de qualsevol decisió que prenguem o deixem de prendre. Aquesta visualització serà física (la impressió 3-D ens hi ajudarà molt) i permetrà enriquir el debat polític i ciutadà amb escenaris molt més ben delimitats.
2. La personalització. La relació entre els ciutadans i les administracions serà molt més personalitzada. Fer que aquesta personalització no envaeixi la privacitat serà un repte. Però aquesta personalització ha de millorar molt l’atenció a la pobresa i en general a les necessitats socials. També permetrà fer patrons fiscals molt més ajustats a la realitat de les persones i les empreses. Seran més complexos però potencialment molt més justos.
3. La relació persones-màquines. Una de les primeres alteracions persona-màquina massives es va produir en els anys noranta amb els telèfons mòbils. Una nova generació de màquines automatitzades i intel·ligents poblarà les nostres ciutats (des de les màquines per netejar autònomament els carrers fins als dispositius de "machine learning" d’atenció remota al públic). Aquesta nova generació de màquines estarà interconnectada i permetrà oferir un tipus de valor públic de molta millor qualitat.
4. Les formes del treball. Hi ha un gran debat sobre si els robots substituiran fins a tal punt les persones que ens prendran la feina a una majoria. No sóc pas tan pessimista. Però crec que el mapa de professions canviarà molt. Tindran feina aquells que aprenguin a sumar les intel·ligències naturals-humanes a les intel·ligències artificials. Els que formin part de projectes amb suma d’intel·ligències tindran feina, els altres seran substituïts. Això plantejarà grans reptes d’aprenentatge individuals, amb un alt nivell d’autoexigència. Però feina en els contextos de suma d’intel·ligències no en faltarà. La ciutat serà una plataforma amb espais del treball diferents però hi continuaran havent fàbriques (majoritàriament de manufactura digital), magatzems amb logístiques avançades d’alta precisió governades per robots i persones i molts despatxos i comerços com fins ara.
5. La mobilitat. No sabem fins a on haurà avançat el cotxe autònom, però sabem que les ciutats seran colonitzades per un altre tipus de cotxe, menys o zero contaminant i amb conducció híbrida o completament automàtica. La forma de gestionar el trànsit canviarà. S’aprofitarà molt més el recurs vehicle perquè serà molt més compartit. El transport públic serà completament elèctric. La ciutat ha de tenir més fluïdesa si es canvia de paradigma de mobilitat. Mirarem al cel i veurem drons per tot arreu?
6. La sostenibilitat. Un dels regidors més importants de l’Ajuntament serà el que sigui responsable de la sostenibilitat de la ciutat. L’economia circular, amb aquest nom o amb un altre, s’haurà imposat com a natural. La gestió orientada al reciclatge total i a l’aprofitament òptim de la relació interactiva entra aigua, residus, energia i mobilitat serà un desafiament central de la ciutat. Les ciutats seran rankejades en funció d’aquesta sostenibilitat. Tindrem menys aigua i caldrà crear aigua d’una nova forma i ser a la vegada molt més eficients en la gestió de l’aigua convencional. L’economia circular requerirà de grans dosis d’innovació publica i privada.
7. La realitat virtual. Ens permetrà visitar des de fora qualsevol edifici històric durant les 24h del dia i ens permetrà recrear situacions històriques que ens faran llegir molt millor les ciutats. També seran recursos aprofitats pel comerç i els restaurants per gamificar les experiències en aquests serveis.
8. La longevitat. La gent viurà molts més anys. Tindrem un gran repte social i familiar perquè la gent visqui més però amb dignitat. Tot dependrà dels avenços en la neurociència per evitar tot tipus de demències. Avui sabem apedaçar millor el cos que el cervell. Aquest tema de la gent gran serà clau en la gestió de la ciutat, prioritari.
9. La gestió municipal. Canviarà completament gràcies a tecnologies com el Blockchain i en general tot el procés de transformació digital dels ajuntaments. Molts dels treballadors municipals hauran de reciclar-se completament. Es necessitarà molt més talent.
10. Què no canviarà? Moltes coses, moltes. Passejar. Sentir la ciutat com un perímetre emocional. La vida oberta, les trobades culturals, les festes, els balls. Voler menjar bé. Tampoc canviaran les discussions polítiques ni les crítiques a l’alcalde sigui qui sigui. Per sort tampoc hi ha una cosa que no canviarà, tindrem Sant Llorenç i l’Obac: la nostra referència vital, el nostre far, la nostra pàtria petita.
